El senyor de Calders

El castell de Calders. Dibuix fet pel Jordi Canet
 a partir de les descripcions de la novel·la.

He fet el pas. Després de temps madurant aquest projecte, m'he decidit a fer el salt.
Tot va començar fa temps, amb una llavor que es plantà a base de petites estades en aquesta comarca. De més jove el Moianès representava per a mi un espai de gaudi. Un espai de descoberta i llibertat. Enmig de cursos tediosos i llargs, de disciplina i deures, les estades a l'estiu a Monistrol i més endavant a Calders, eren com una alenada d'aire fresc. Un parèntesis al dia a dia organitzat i estipulat, amb marge per a les il·lusions i els desenganys, als jocs i a les descobertes. Un lloc per ser el jove que el sistema educatiu amaga, el noi amb dret a perdre el temps tot mirant el curs del riu, a viure els amics o a somiar despert sense cap més pressió que la del present immediat.
La vida dóna moltes voltes i anys després vaig venir a viure a Calders. De la memòria sortiren a passejar fantasmes d'aquells anys de gaudi i poc a poc, vaig anar descobrint un territori que la flama de la tendra joventut m'amagava: Racons carregats d'història, personatges misteriosos, indrets per descobrir...
Sense un objectiu clar vaig començar a voltar el territori. A descobrir-ne els tresors i a la llarga, una sed de coneixements m'empenyé a cercar informació d'aquests. Vaig començar a llegir tot allò que trobava de Calders i els seus encontorns i un llibre em portava a l'altre i així amuntegant-los. A més a més sempre que podia recorria al Jaume Perarnau, coneixedor del territori, perquè m'aclarís un o altre dubte i m'ajudés a descobrir el país.
Carregat d'informació em vaig llençar a escriure una novel·la. Tot el que havia escrit fins aleshores, naixia del dia a dia, però cap estava bastit des d'un coneixement històric i em semblà un repte bonic i alhora esfereïdor. Un repte titànic. Era la manera de posar blanc sobre negre a tot allò que havia après. Valer-me d'uns personatges reals que juntament amb d'altres d'imaginaris, m'anirien acompanyant a través del temps a un indret inhòspit i hostil. La intenció era descriure aquells anys foscos de Calders i per extensió del país, però lluny del manual d'història, només amb pinzellades de l'entorn a poc a poc. Com un xarop, a petites dosis.
Amb el text ja acabat i revisat, d'una banda a nivell històric pel mateix Jaume i de l'altra a nivell lingüístic per la Montserrat Torra, m'he decidit editar-lo des d'un portal de mecenatge, MECENIX. Una aposta que el temps dirà si és encertada o no, de moment però, ja he llençat la pedra, sense amagar la mà i ara esperarem a veure què passa.