dimarts, 22 de gener de 2013

Remeis tradicionals

M'explicaren que era un remei usat força sovint. La cura per gairebé tot. Quan a casa algú no es trobava massa bé, ja fos per una baixada de tensió, un mareig o una indisposició, l'àvia, la darrera que en féu un veritable ús, anava al bany i tornava amb una petita ampolla d'aigua del Carme. Alcohol pur. Un glopet o una cullereta amb sucre i tot es veia diferent. També es podia usar un altre dels remeis tradicionals. Un got de llet calenta amb una cullerada de mel i el catre de company. Infal·lible per gairebé tot i més políticament correcte. O bé el més clàssic de tots plegats, més econòmic i més expeditiu. Davant de qualsevol mal anímic o dubte transcendental, el clatellot o mastegot i passa que t'he vist. Especial per a reconduir situacions.
Sigui quin sigui el mètode escollit, potser ja començaria a ser hora d'aplicar-lo al Navarro i als dirigents socialistes per extensió. Avui el sentia a la ràdio i he trobat els seus arguments, per no adherir-se al pacte sobiranista, poc més que patètics. Perquè com ja ens tenen acostumats naveguen en dues aigües. En la inconcreció  perpètua i el tacticisme de partit.
Diuen que el dret a decidir s'ha d'exercir amb el vist i plau dels espanyols, els mateixos que truquen i fan pressions de sota mà perquè les seleccions nacionals no puguin competir internacionalment ( Fresno ), la llengua no sigui oficial a Europa, l'AVE prioritzi la línia Toledo-Albacete amb una mitjana de nou passatgers diaris, es denunciïn Ajuntaments per no tenir l'estanquera al balcó... I així un llistat de greuges llarg i obert.
Segons ells, hem de confiar el nostre esdevenidor a aquests personatges. Déu n'hi do. Un brindis al sol. Em recorda aquell cartell que hi ha a alguns bars i botigues on es llegeix: "Avui no es fia, demà sí."