- Tonto. Ai, perdó, m'he equivocat. Tonto. Ai...
I com a primer pensament, com un raig, com una fuetada, gravat en foc, surt un d'on ho ha tret? De casa segur que no. I passats els primers instants d'astorament, un dolor punyent, com aquell primer dolor per la primera malaltia, però més profund, s'instal·la al teu cor. Perquè et sents ferit. Estàs ferit. De res serveix recordar-te que les paraules per a ell no van carregades amb la mateixa motxilla que per a tu, amb els mateixos significats. Ho has viscut milers de vegades amb d'altres infants però l'afecte t'ennuvola el criteri. Malgrat no deixi de ser una paraula més, com planeta o tardor i el significat li atorguem els demés, una tristor agre se t'instal·la ben endins i durant uns instants et sents tocat. Tocat i enfonsat. Però tenir fills és això, cada dia una prova, un aprenentatge i ben cert que tot ens enforteix i que de tot se n'aprèn.
Saps que malgrat el dolor sembli que durarà, l'amor que sents l'esborrarà aviat i posarà les coses al seu lloc.
Suposo i aquí cadascú hi pot dir la seva, la cremada roent és proporcional a l'estima que tens pel fill i per això, perquè pot ser enorme, ens fa trontollar durant uns instants moltes coses, però com sempre, perquè una cosa sí que aprens quan tens nens i és que sempre aprens, després de la tempesta ve la calma i sobretot cal relativitzar. A posar les coses al seu lloc just i a no enaltir-les perquè tu t'hagis fet una pel·lícula grandiloqüent o un final apocalíptic. I després de que ens deixi caure un mot, de gairebé llençar-lo com qui prova un nou experiment, no cal qüestionar-se totes les coses que fas de cop i volta. Cal tenir present que vivim en societat i que rep estímuls de totes bandes així com exemples i a tu, i a ningú més, li recau la feina d'anar-li donant pautes per poder destriar el camí a seguir i esdevenir l'adult que esperes que sigui. Bé, a tu i la teva parella, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada