Hem deixat el cotxe al mirador de Gresolet i amb els esquís a l'esquena hem enfilat cap a la tartera. Al primer tram fins al refugi, per dins del bosc, hi havia poca neu, però després, poc a poc ha anat augmentant. Al capdavall de la tartera ja hi havia una capa fina contínua de neu però no prou densa com per calçar-nos els esquís. Hem hagut de pujar uns 100 metres més fins que hem trobat prou neu per posar-nos els esquís i després, voltes Maria amunt.
A mesura que pujàvem la neu s'anava endurint, fins al coll, on era llisa i dura. Un cop al coll ens hem tret els esquís i amb els grampons i els piolets hem acabat de pujar al cim. És una pujada força inclinada amb algun flanqueig curt, però la neu, ja molt tocada pel sol, estava en òptimes condicions. Des de dalt teníem una vista esplèndida. Cap núvol.
La baixada fins al coll l'hem fet xino-xano, pendents de no relliscar i un cop al coll, l'esquiada, com ens esperàvem. El primer tram amb neu un poc glaçada, fantàstic. Lliscant de meravella. Més endavant hem arribat a un tram on hi havia trossos gelats amb d'altres amb crosta, d'aquelles que si hi intentes girar, se't trenca i caus, com ens ha passat vàries vegades i al final, tot ja era poc esquiable, així doncs ens hem carregat altre cop els esquís a l'esquena i cap avall on hem menjat una deliciosa sopa, escalfada allà mateix amb un fogonet, feta pel Dani la nit abans, acompanyat amb unes olives i una cervesa. Un triomf. Un èxit de sortida .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada