On vas envàs?

On vas, envàs on vas? Però ningú es pregunta d'on véns, envàs d'on véns? Ara que han passat els reis i que al costat dels contenidors de deixalles han crescut muntanyes d'embolcalls, tones i tones d'inútils plàstics i cartrons, potser seria hora d'anar repartint l'esforç. De qüestionar-se el perquè de tan residu inútil i prendre les mesures que calgui per minimitzar-lo. Si bé es va regular l'ús de les bosses a les botigues, unes bosses que en la majoria dels casos eren usades després per a les deixalles o bé per a transportar paquets i no per a matar el pobre dofí despistat o al ornitorinc adormit, no es podria regular la quantitat d'embolcalls que es fan servir en general a la mínima expressió necessària? Ja està bé que facin campanyes per dir-nos com ho hem de fer això de triar, tot i que penso que qui no recicla bé no és per ignorància, sinó que segurament és per desídia o bé per rebel·lia, però bé, que facin campanyes, no fos cas que algú encara desconegués el significat del color dels contenidors. En pocs anys hem aconseguit que gairebé els set milions de catalans esdevinguin operaris d'aquesta gran cadena de triatge i a sobre si no ho fem, ens sentim malament. El súmmum de l'èxit. D'acord que té grans beneficis mediambientals, no ho dubto, però també és cert que potser i només potser, reduint els residus d'origen hi guanyaríem tots. Fins i tot més que triant després. Perquè l'abús és abans, no després. Cal de debò que una poma porti fins a tres embolcalls diferents? O bé que una joguina vagi embolicada dues i tres vegades? O que un aparell electrònic o de qualsevol tipus vagi balder a la capsa i cada component estigui en una bossa per separat? No ho sé. Ho dubto. Però és clar, és més fàcil legislar cap a baix, tocant poc la butxaca de molts, que poc més la butxaca de molt pocs, malgrat aquests pocs guanyin molt i sempre paguin poc, però també és cert que els diners sempre vénen pels de dalt, de baix.