Hi ha cançons que amb el temps no només no passen de moda sinó que esdevenen de més rabiosa actualitat. Una és aquesta, el Vomiteu. Una cançó escrita pel Dani Sagrera i que Van de Vinatxo va prendre -amb permís, és clar- i després d'alguns arranjaments va incorporar al seu repertori. L'original era només amb guitarra, una cançó reivindicativa de cantautor.
Un vespre, no recordo on, si que sé que fa força anys, en Dani ens la va cantar orgullós i la primera reacció dels que l'escoltàrem fou dibuixar un lleu somriure mentre ell, a mesura que enllaçava les estrofes, s'anava encenent i esverant. Ell és així. El cert és que hi havia i hi ha una certa complicitat entre nosaltres i el fet de saber, sense que ens ho digués, a qui es referia, ens feia ser partícips de la cançó. Vèiem les cares de polítics locals dansar davant nostre a cada estrofa. Algun, fins i tot, avui està al Parlament, malgrat tot.
Ara, amb els anys, el ventall d'objectius potencials ha augmentat i quan l'escolto, les seves fesomies m'apareixen, els d'abans altre cop, els d'ara, tot seguit.
Gràcies als premis Enderrock 2013 i si aquesta surt força votada, potser viurà una segona joventut. Jo, per si de cas i veient com està el panorama polític, ja l'he votat. Animeu-vos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada