La passa. Només el nom ja fa ràbia, perquè el seu nom genèric ja et diu que no te n'escaparàs a menys de que estiguis de sort. I així és. Enguany una setmana de febre força alta, mal de cap i mal d'ossos. Víric diuen, que és tant com dir que no en tenen ni punyetera idea d'on ve i, pitjor encara, ni la més remota idea de com acabar-ho. Senzillament, podem maquillar els símptomes. Atenuar-los. Febre alta, antitèrmic. Tos de carreter, mucolític. Mal general, calmant. Fred, tapa't. I anar passant els dies i les nits de la millor manera possible fins que desaparegui.
Però això no és el pitjor de tot. El pitjor és que no et passi a tu, que li passi al teu fill i haver d'esperar que la passa, passi, perdoneu la redundància. Perquè és així, cal passar-la, com la vida, cal viure-la. Però malgrat saber que és una passa més i que només cal paciència i abric, costa veure'l amb els ulls envidriats la mirada abaltida, la veu rogallosa després d'una nit d'estossecs i l'ànim aixafat. Dol. Preocupa. Però és la passa i, per sort, més que en passarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada