Avui hem anat amb els del Centre Excursionista de Calders a veure el recorregut per la caminada d'hivern del poble. Fa anys que més o menys anem preparant caminades tots junts, però avui era un dels primers dies que hi anàvem pràcticament tots i amb nens.
Hem començat a mig matí i malgrat l'hora, quarts de deu, cap a la fondalada a baix al riu el fred era intens. Però un cop enfilaves cap a la carena deixaves enrere la humitat i la fredor, potser també per l'hora ja més avançada, és cert i la temperatura esdevenia més agradable. Al final ha estat una excursió força divertida, on he descobert nous corriols i algun camí més ample. A més a més, i això sí que és novetat, els tres marrecs, d'entre 2 i 5 anys, han fet un bon tros caminant. Pla i baixada, és clar, però no li resta mèrit. Tot és començar.
Al arribar a casa he entrat amb un somriure enganxat a la cara d'orella a orella difícil d'esborrar, una agradable sensació de felicitat, perquè aquesta equació, amb amics, fills, excursió i un bon dia, és infal·lible. Sinònim d'èxit assegurat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada