dijous, 24 de gener de 2013

Dividits en silenci

La flamant dona de plàstic, si no saps on vas, al rebuig aniràs, o el policia bo dels ciutadans del món, sobretot d'Espanya, deien que amb el procés sobiranista es dividia el poble català. Que es creava un conflicte on no n'hi havia i es trencava el consens i la convivència a Catalunya, forjada amb aquella Constitució nascuda de la por de la transició, que algú o altre va votar, per voler exercir el dret a decidir.
Doncs bé, jo li diria que voltés més. Que el problema no és que es divideixi, que per cert ja ho està el país de dividit, sinó que els silenciats, parlen, però des del respecte a l'altre, sense escarafalls ni amenaces vagues, senzillament, expressant-se amb llibertat i serenor. Volem posar les cartes sobre la taula. La divisió que ells temen ve perquè una part del país, qui sap si una gran majoria, no volen que ho sapiguem, pensa en clau catalana i no calla com fins ara, i aleshores es fa visible que aquell pensament únic, aquella falsa unitat estatal, no existeix i els molesta descobrir que els creixen els follets sota l'estora i que la utopia de l'estat només se la creuen ells.
De divisió sempre n'hi ha hagut i el tema independentista no és com agitar una pastanaga al davant de quatre eixelebrats i que tothom s'hi apunti. En som i n'érem, el que passa és que potser fins avui no ens han volgut escoltar ni els ha calgut. Ens han silenciat i ara que veuen trontollar el seu castell de naips, aquest estat construït a base de silencis, amenaces i coaccions, temen perquè saben del potencial nacional català i tenen por que com una onada gegant els passi per sobre i se'ls emporti. Per això no volen que el poble decideixi, perquè ens prefereixen dividits però callats que lliures i sorollosos.
Per cert, diguin el que diguin, malgrat els cinc Judes, els socialistes han decidit que el poble català no té dret a decidir, és a dir, per a ells, som inferiors al poble espanyol.