Vindrà l'home del sac

No deixen de sorprendre'm els arguments que empren els dirigents d'aquest Estat per fer-nos veure la necessitat de mantenir-ne la unitat. Algú ben intencionat podria creure que ens farien propostes, donarien solucions, buscarien l'arrel del problema i intentarien eradicar-lo, però lluny de buscar la manera de resoldre aquest atzucac, tiren pilotes fora i amb uns arguments... com ho diria, d'Infantil? I ara! A Infantil he sentit raonaments més ben estructurats i elaborats que els que fan servir els polítics de la pell de brau i algun de per aquí.
Un d'ells, que si marxem d'Espanya ens faran fora de la Unió Europea. D'acord. Adéu. Això és tot? I com quedarà Espanya sense Catalunya? Qui farà de motor? El País Basc amb el seu concert econòmic o bé la capital amb tot el funcionariat? No ho sé pas. El que sí que sé, és que Catalunya podria ser la Noruega del sud d'Europa i això fa por. Molta por.
L'altre argument, sublim, que serem un país pobre, insignificant, mediocre. D'acord. Acceptem-ho. I això els preocupa? El nostre benestar? Si amb els anys que fa que ens tenen ocupats mai els ha importat un rave el que aquí passés mentre poguessin esprémer la mamella. Per tant, me'n malfio. No crec que de cop i volta pensin en el nostre benestar. Al contrari. Temen per ells i ho maquillen amb un interès sobtat. De segur que no serem tan pobres com ells ens pinten, al contrari, potser més rics i tot. 
El tercer que he sentit. El més hilarant. On jugarà el Barça? Si us plau. Ja ho dic jo, de P3, m'enfado amb tu i no jugues. Si calgués, podria jugar a la lliga francesa, italiana o anglesa, és igual, a totes seria ben rebut. Però de ben segur que la lliga espanyola no farà escarafalls amb els diners que ingressa amb aquest club i més si esdevé el major rival. L'enemic patri. Més drets televisius, de publicitat, de taquilla. La lliga és un espectacle i com a tal, què millor que anar a veure els enemics -això diran- que els vam trair.  Però encara que deixés de jugar a Espanya, un club pot condicionar el benestar d'un país? Esborrar els anhels d'aquest? No ho crec pas.
Entremig, fora dels arguments més o menys discutits, treuen a passejar el Sant "Cristo" gros. La constitució. Sí senyor. Acotem el cap. Amb aquesta ja no calen raonaments. Paraula de Déu, us acatem senyor. I si no és el llibre sagrat, serà la desqüalificació continuada, les amenaces velades o els insults oberts. Tot s'hi val per mantenir la unitat d'aquesta figura de porcellana esquerdada que es diu Espanya. Però no se n'adonen que l'esquerda creix.  
Resumint. O es preparen més les classes i cerquen arguments de més pes, si és que en tenen, o només fan que confirmar allò que molts fa anys que vèiem i és que fa anys, massa anys, que estem perdent el temps dins d'aquest estat caduc, mediocre i aprofitat. Res. Que sembla que ens tracin el camí i només cal seguir-lo.