Pujant al cim |
Nosaltres vàrem anar-hi per Bruguera, des d'on surt una pista que arriba fins al Coll de Jou, a 1640 m d'alçada. És una pista estreta i asfaltada. Des del coll el cim no té pèrdua, ja es veu al capdamunt. Seguint el filat, que deu separar les vaques d'un i altre, perquè a ambdós costats n'hi ha, s'ascendeix seguint un corriol enmig d'un cim pelat. Per les vaques no patiu, no es molesten ni a mirar-te quan passes.
Ja a dalt es té una vista immillorable. A una banda el Pedraforca i el Cadí. Al davant els Pirineus, sobresortint el Puigmal, amb la Vall de Núria i Vallter a tocar. Rere d'aquests, el Montseny. Les Agudes i el Matagalls. I sota nostre, la Garrotxa. L'altre dia encalitjada. De debò que és un bon lloc per fer geografia.
La pujada, els poc més de quatre-cents metres de desnivell, els vàrem fer en menys d'hora i mitja. La baixada, en un moment. Sense entrebancs.
A baix, ran de cotxes hi ha un bosc espès ple de faigs, ombrívol i agradós on descansar i jugar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada