L'escola dels grans

Dimecres començà l'escola. Bé, la vàrem començar. Després d'un estiu ple de passejades pel poble amb la reiterada pregunta, quan comences?, dimarts fou el dia D. L'inici d'una nova etapa.
Dies abans ja vàrem preparar tot allò que necessitava. I li ho explicàrem. Aquí l'esmorzar, aquí la bata per pintura, aquesta per la classe. La roba de recanvi. Per què? Bé, per si de cas. I així passant llista. Repassant la tropa.
I l'endemà de bon matí, encara adormit, anà cap a l'escola. Els primers dies són més agradosos. Els pares poden entrar, si més no una estona, i els ajuden a familiaritzar-se amb l'entorn. Amb l'espai. Amb els companys. L'escola dels grans. La dels xics queda enrere. Un estiu entremig. Massa temps per una vida encetada.
I al migdia en plegar les preguntes. L'adult acotat amb cara de curiositat. Amb cara de neguit. I tot seguit l'agombolament. L'acompanyament des de la distància.
Però ell, sorrut, després de dies esperant l'escola, de sentir-ne parlar des del desconeixement, muts i a la gàbia. Només amb el pas de les hores la llengua es deslliga i poc a poc va traient mots que t'ajuden a confegir un mosaic. El mosaic del primer dia i poc a poc, el cor que s'ha enxiquit, que neguiteja pel que serà, torna a fer-se gran. S'infla al veure que tot sembla anar bé. Encara que saps que l'endemà i l'altre són els difícils. Passar un dia a un lloc sense saber-ne la destinació és fàcil. Poc o menys. Però quan ja saps què t'espera, aleshores és la clau. I l'endemà també va arribar. I el dia següent. I sembla que tot va anant bé. Fins i tot a la tarda vol anar a escola. A veure els companys, els amics i quan et veu el dia que el vas a buscar -que difícil que és quadrar horaris- , aleshores et saluda cofoi i ràpidament marxa a jugar amb els amics.
Perquè es fa gran. I només necessita saber-te. Intuir-te. La confiança fa que campi lliure i jugui a pler. Hi ets. Tot va bé. Tot segueix anant bé. Se sent segur.
Dilluns sant tornem-hi. És com fer una casa. A mesura que la paret creix, que els dies passen, l'estructura és més forta i els fonaments més profunds i sembla que les pors s'esvaeixen. Més o menys, i la seguretat creix.