dissabte, 29 de setembre del 2012

Rogaining Aresta Les 3 Valls

A punt per l'arrossada
Avui amb el Jordi hem anat cap a Sant Feliu de Pallerols. Hem sortit força d'hora de Calders. Cap a les 7. Anàvem a participar a un rogaining. I... què és això? Es menja? Es condueix? Doncs... No. No senyor. És un tipus de cursa. Però una cursa especial. Dura unes quantes hores, sis la d'avui i l'objectiu és, gràcies a l'ajut d'un mapa i una brúixola, trobar el màxim de fites. Al mapa que ens han donat hi devia haver unes seixanta fites. Aquestes es troben marcades amb uns cercles petits que representen uns 10 metres de diàmetre sobre el terreny. A més, de cada fita ens diuen el tipus de terreny on es troba. Sota un marge, a una clariana, al camí, al riu...
El valor de la fita depèn d'on es troba, entre tres punts i nou, ja us podeu imaginar que la puntuació li dóna la dificultat. El mapa, molt detallat, te'l donen un quart d'hora abans de la sortida i és aleshores que decideixes el recorregut. Potser aquest moment és el més estressant. No ajuda a fer-lo relaxat anar sentint qui parla pels altaveus fent el compte enrere mentre vas intentant trobar un recorregut prou bo. Sobretot si és el primer cop que hi vas. Jo, el Jordi ja n'ha fet uns quants.
Es pot participar de manera individual o per equips i hi ha diferents categories. Ara bé, tothom cerca les mateixes fites. Quan en trobes una la marques amb un dispositiu que portes -sportident- i a l'arribada descarregues les dades.
És una manera d'anar per la muntanya molt divertida. Combina la cursa, anàvem corrent gairebé tota l'estona i l'orientació, tant per trobar el camí de fita a fita com per trobar la fita mateixa. D'entrada em semblava que sis hores serien eternes, però m'han passat volant. A més trobo molt divertit anar pel mig del bosc intentant trobar la fita. Sembla com quan busques bolets. A vegades dret, sovint acotat, sempre embardissat.
Avui però, el temps no ha acompanyat massa ja que tot el matí, des de que hem començat fins que hem marxat -a mitja tarda- no ha parat de ploure. I malgrat això, malgrat anar xop com un ànec i uns indicis de rampes cap al final a la darrera fita dins del poble, m'ho he passat molt bé. Fantàsticament bé. Segur que tard o d'hora hi torno. Hi podeu pujar de peus.