diumenge, 23 de setembre de 2012

La música que ens uneix

Petits moments. Comunions. Durant uns instants es crea la màgia, l'atmosfera i sorgeix un passeig col·lectiu per històries viscudes. Per escenes passades sense moure's del lloc. Amb alegria. Amb il·lusió, sense recança.
Aquest dissabte, dins del marc d'un aniversari, vàrem anar amb la colla de Castellar a Ribes de Freser. Bé, a una casa de colònies a tocar i a la nit, durant unes hores, començant prop de la llar de foc tot coent la carn fins al bona nit, varen ser unes hores agradoses. Divertides. Familiars. Un retrobament a l'essència de l'amistat. Al fet compartit. Però també a allò que es construeix avui per a demà.
La vetllada, com anys enrere, va acabar acompanyada d'una guitarra i de cançons viscudes. El detonant, qui ho sap, un repàs de cançons de pastorets, perquè qui més qui menys hi participà un any o altre, o els anà a veure. En acabar anàrem entonant les cançons que de més xics ens feren somniar. I com antany, la guitarra acompanyant a unes veus despreocupades.
Avui dia moltes d'aquestes cançons les sentim esporàdicament i ens roben un somriure llaminer. Anit totes de cop. Una rere l'altra. Les d'amor, d'aquelles primeres mirades, dels primers somriures. També les sentides. Les de lluita. Més en boga aquests darrers dies. Cançons de gresca, d'amistat, de jocs...
I així, peça a peça anàrem despertant el nen o la nena que portem a dins. Aquell que surt massa poc a passejar però que quan treu el nas, com anit, només fa que donar valor al que tenim. Al que som i hem aconseguit. I ens recorden la grandesa del que ens envolta. Perquè malgrat que els camins d'uns i altres a vegades s'han separat, el grup hi és. I ben viu. Ara amb saba nova. Amb vailets que veuen natural jugar i estimar aquell que arriba de cop. Fill de qui sigui. Perquè imiten i veient els llaços dels grans, els xics enllacen. Estimen. Creen vincles. Qui sap si d'aquí uns anys, vés a saber quants, amb nosaltres ja fora de joc, els xics ja grans es retrobaran, si és que mai deixen de veure's, per reviure aquests moments. Aquests instants amb un somriure dolç a la cara i unes cançons rovellades però que les seves veus alegres despertaran.