dimarts, 4 de setembre de 2012

Pregó Festa Major 2016

  • Bona nit Miquelet!
  • Bona nit, Rosita. Caram, que bé et conserves!
  • Sí, calla. A base de cola blanca i claus, que quan no em cauen les mans em salten les dents... però faig prou goig... No creus?
  • I tant... més que molts ... d'aquests d'aquí al davant. T'hi has fixat quanta gent? I n'hi ha que tenen QUATRE MANS I TRES PARELLS D'ULLS!!!!
  • Ja ho veig... deuen ser els que veuen aigua del Calders! Uix, quin fàstic aquell caldo...
  • Ja ho pots ben dir!
  • Per cert, que diuen que aquest any, que és un any especial, fem el discurs tu i jo!
  • Què dius ara!
  • Tal com ho sents.
  • Per què? Perquè el tete s'ha casat... i van tancat la botiga una tarda?
  • No, ximple, no. El pregó. De Festa Major!
  • Si dona, quina mandra. Demanem-li al Manolo!
  • Va calla, que per un dia que sortim... Jo ja n'estic fins al capdamunt d'estar tancada allà al Casal, no saps les ganes que tinc que m'aixequin la faldilla...
  • I a mi el llençol...
  • Ep, i no em queixo, que al Casal hi ha prou moviment. A més, tot va ser enviar un currículum a l'ATAP i oli en un llum. Ja tinc feina. PREGÓ de Festa Major i plantada a la Plaça Major.
  • Doncs jo prefereixo seguir amb els cargols, que aquests van lents, perquè en aquest poble, xuta una pedra i en sortirà un corredor. Tots a corre. Vinga a fer quilòmetres corrent...
  • O amb bicicleta i com que es fan grans -ep, però més que tu i jo, eh-, deixen la bicicleta de muntanya i tots cap a la carretera. Fins i tot el seu president!!! Ara, els esmorzars, no els els treu, ni Déu!
  • Irreverent.... Serà per falta de misses?
  • Una hora pedalant i TRES! Tres esmorzant. Cansalada, bacó, botifarra, galtes, xistorra...
  • mmm I paella?
  • No, home, no, que la paella és pels dies especials...
  • Sí... pel dinar de futbol, per la senglanada, per la Festa Major, per Sant Vicenç, per la Trobada del Didal, per...
  • Si, d'acord... semblem valencians! Però és que el Valentí la fa tan bona...
  • En aquest poble, tots esmorzen bé, aquests i els de les boles.
  • Quines boles? Però què dius, descarat?
  • Els que les tenen de ferro!
  • Això sí que no ho havia vist mai, boles de ferro?
  • De les que es llencen, Rosita! De les que es llencen! La petanca! Però aquests, ni s'ajupen, amb un cordill imantat les cullen i a sobre, fan uns àpats... Ara, són els més guardonats!
  • Sí, com els petits del futbol. Que també guanyen. Són CAMPIONS... Clar que, amb tants entrenadors... semblen com el conte de la Blancaneus amb els set nans... el tranquil, el seriós, el rondinaire, el dormilega...
  • I el de les aigües!
  • Shut... calla. Que aquest, quan anem al dinar de final de temporada, a les dames ens regala flors, mentre es passeja amb una pelleringa marró amb tiquets! Ni me'l toquis aquest senyor! És tot un cavaller!
  • Ah, tiquets pel sorteig.
  • Sí... i sempre li toca. Té una sort! A ell o algú de casa seva...
  • I els altres? Juguen bé?
  • Els mitjans avui juguen, demà no, l'atre sí, l'altre no... Que es veu que mai en són prou... però els grans... aquests sí que sí...
  • Quina paciència però. Sort dels sopars, perquè amb els crits del seu entrenador... Se'l sent des del Casal. Pobres sagals! En conec un, que segur que s'amaga sota de les pedres de vergonya...
  • Però han quedat quarts!
  • Tens raó.
  • De fet però, de futbol no hi entenc un borrall. No com els avis del centre cívic, allà rondinant! Ells sí que en saben de futbol. L'haurien de fer ells l'alineació. Com el Salvi. Quins pulmons! Mira, algun cop he volgut anar-lo a mirar, però sempre passa una cosa o altra. Fins i tot alguns dies, aquell xicot, sí, home, aquell que porta els avis a passejar, el noi aquell tan simpàtic, l'infermer, ha fet d'antena! Al costat del transistor!
  • No me'n parlis d'antenes que...
  • És veritat... que el del jeep pot estar per aquí!
  • O mirant les obres del Centre Cívic...
  • No, home, no. Que deu ser al castell. Que l'han netejat i hi han posat una estelada aquells... aquells que preparen l'última,... ara sí,... l'última, definitiva, final manifestació.
  • Què em dius! Segur que algú hagués preferit que hi onegés la de l'estanc!
  • Vols dir, a Calders???... I saps què, l'han deixat ben net... Imagina't, el Mario, sí, sí, el Mario, va suar desbrossant.
  • Increïble. I com saps tantes coses de Calders?
  • Ves. Compro la Calderina. 6 € i ho saps tot. I està molt bé!
  • Això no és el que m'han dit. Es veu que hi ha gent a qui li fa... PAL... llegir-la...
  • Pot ser...
  • Jo, prefereixo tenir les orelles ben obertes... Mira, l'altre dia vaig sentir que aquí a fora, a la plaça, hi havia tot de nens i nenes... ENFULARDATS...
  • Enfular... què?
  • Amb un mocador al coll, vull dir!
  • Ah... Sí. No sé què deien de gripaus, ostres i camells...
  • No, que em sembla que són castors, cabres i llops...
  • Vols dir que no són préssecs, llúdries i mosquits?
  • I què sé jo... a la meva època, d'això no n'hi havia. Hi havia caramelles...
  • Encara n'hi ha...
  • Sí?
  • Sí. I encara hi ha aquell home, el... com es diu..., Just... que no para de gesticular intentant que vagin tots alhora. Sembla que tingui formigues a l'esquena. És tan divertit... Tan mono!
  • Però sonen bé.
  • Home, Déu n'hi do... I a més, tenen guitarristes i algun acordió...
  • Músics?
  • Amb moscatell, si us plau!
  • Ets el que no hi ha...
  • També n'hi ha uns que es diuen taral·lalalà... taral·lalalí... taral·lalal·lem... taral·lalum... bé, que fan albades!
  • De bon matí?
  • No. Que canten!
  • Caram. Quin poble. Només ens faltaria un poeta...
  • el tenim... Un xic rondinaire... però molt bo.
  • Sí, però segur que no em saps dir, quin comerç està obert ara mateix...
  • mmm... home... és que m'ho poses molt difícil... que no tinc estudis!
  • Ja... però recicles, segur que sí. Perquè no tens ni un dit de ximple i saps fer números. Més reciclatge, taxa més baixa. I el pregó què. Com el fem?
  • No ho sé pas. I si ho demanem als del teatre. Aquells segur que en sabran!
  • Ja. Però el van fer l'any passat... i encara descansen...
  • Potser aquells joves de les ganyotes, de la Comi, potser ens ajuden. Segur que n'hi ha per aquí!
  • Sí. I de no tan joves, que alguns, són ben granats...
  • Res home. Que en això de la Festa Major, només cal dir que sortim al carrer...
  • a parlar amb els veïns
  • a mirar les façanes
  • a participar de tot plegat
  • i sobretot, sobretot, a sortir a passar-nos-ho bé
  • ( els dos alhora ) VISCA CALDERS I VISCA LA FESTA MAJOR!