L'altre dia a la nit, a tele Madrid, van emetre un reportatge sobre el fet català. En ell, personatges trets de l'armari, encara amb ferum de naftalina, parlaven i dissertaven per a un públic afí i llaminer. Esgrimien arguments en contra de la Independència de Catalunya, sense oposició, sense contrastos, sense matisos. A més a més, entremig, s'afegien talls de discursos del president de la Generalitat per donar més impacte i reforçar les seves visions. Un exercici periodístic força interessant que, malgrat els esforços, no acaba d'aconseguir els objectius que es proposava, o això crec. Si més no si es visiona amb certa perspectiva i coneixement de causa. És clar que per a qui és de fora de Catalunya li serà difícil destriar el gra de la palla, però els que estem vivint aquest moment en primera persona, amb la sorpresa inclosa d'un president que sembla, per primer cop, receptiu als postulats independentistes, els veiem el llautó. Els veiem el joc amagat.
Segurament farà més a favor de l'Independentisme aquest vídeo, on se'ns plantegen ja els reptes, que no pas al contrari. Enlloc s'entra de veritat a l'arrel de problema. Enlloc es té en compte el pensament d'aquests irreductibles catalans, al contrari, s'obvia i s'hi passa per sobre. Creuen o deuen creure, que si no en parlen és que no existeix i donen per fet que és una quimera sense raó. Ens tracten d'ignorants i aprofitats.
Com la majoria de les opinions de l'Estat, encara descol·locats per la reacció del país, neguen l'evidència, però alhora plantegen els problemes de la possible Independència, més per por a que succeeixi, que no pas perquè creguin que hi ha motius per seguir junts.
En aquest programa es veuen, sobretot, les dificultats de ser independents. Ens plantegen reptes que de segur, el poble català sabrà entomar.Som–hi doncs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada