Restes de calor que ja no marxaran, malgrat la brisa nocturna, la marinada a Calders. És un combat silent. Crònica d'una derrota anunciada, si més no per la brisa. Avui, és clar.
Sobre la taula una crema de carbassa vellutada, saborosa. Un xic calenta, però amb temps i quatre esbufecs, es refredarà. De segon botifarra de Calders. I de company un vi de la terra. D'Artés. Avui un Solegibert. Amb cos, aromàtic i malgrat sigui un sacrilegi en ser negre, un xic fresc. Una llicència de l'època. El caldo per l'hivern.
L'escena il·luminada amb els fanals del carrer, avui s'obren els parells, demà qui ho sap, i a casa ens hi veiem, juntament amb quatre espelmes que abans la vetllada no s'acabi, només en restarà una d'encesa. Jocs de nens. El foc té quelcom, un no sé què que crida la bufera dels petits. Si més no el de casa.
Mentre, la conversa flueix. Entre mos i mos. Un joc de tres. Mots que van i venen mandrosament, assaborint l'instant. Explicant qualsevol cosa. De fons algun grill que valent, obvia la calor i entona la seva melodia, deixant-se sentir per sobre dels mots. Trobador d'herba baixa.
A l'estiu, al vespre al pati s'hi està bé. Molt bé.
3 comentaris:
No tinc cap dubte que a la terrassa, a l´estiu, s´hi està molt bé, però crec que el que fa s´hi estigui tan bé, més que el lloc, que també, és la companyia.
On he dit "terrassa" volia dir "pati".
Ja ho pots ben dir
Publica un comentari a l'entrada