dijous, 2 d’agost de 2012

Què seré de gran?

Ara està en aquell impàs. D'una banda és capaç de jugar amb nens i nenes més grans i més petits. S'adapta i vol fer tant com vol que facin amb ell. Segueix i el segueixen. D'altra banda ja juga força sol, encara que li agrada que hi siguis a prop i juguis amb ell o si més no hi siguis present a l'ambient. Per si de cas. Fent castells al sorral, camins amb bastons o dibuixos de tot, tant hi fa.
Quan és amb d'altres nens i nenes però, desapareix. Es monten unes pel·lícules que fan riure. Poden fer des d'una poció a base de tot el que arrepleguen fins a esdevenir cavallers. La llegenda de Sant Jordi marca. Bé, va marcar i ara, a més de voler matar tots els dracs, vol ser el dia de demà un Sant Jordi. Un cavaller. Suposo que també hi ajuda el fet de tenir un castell a prop. Poc després però, un cop li cau una idea des del cap, com et diu ara ell, aparca les històries de cavalleria i et diu que vol ser paleta. I bomber i pastor i pagès i cuiner i el que sigui. Tot és bo. I jo em dic, tal com van les coses, ja va bé que tingui una ment oberta per a qualsevol ofici. Mai se sap.