dissabte, 4 d’agost de 2012

Aquella assignatura de la "ciudadania"

Quan llegeixo que l'assignatura d'educació per la ciutadania es centrarà, segons el flamant ministre d'Educació, en "proporcionar als alumnes el coneixement de la Constitució com a norma suprema que regeix la nostra convivència, la comprensió dels seus valors, de les regles del joc i de les institucions que formen una societat pluralista"  em sembla poc més que adoctrinament, i m'explico.
Quan des d'Espanya es parla de Constitució, quan surt el trumfo gros, el papus, és per retallar expectatives i justificar coaccions. Perquè és una llei feta a mida, d'un moment on regnava la por i que qualsevol guany sobre el paper, per petit que fos i per molta raó que es tingués, ja es donava per bo tot tement un retorn al negre passat. I es callava i s'acceptava.
Aquesta assignatura sembla que pretén formar ciutadans submisos, mesells, sense dret a opinar o si més no dintre d'uns límits ben acotats. Parla de regles de joc, però donant la visió d'unes regles tancades quan, si alguna cosa hi ha oberta en aquesta vida és la relació entre els pobles. Una relació que es va formant i modificant amb el temps, només cal mirar un mapa del món per adonar-se'n. Els estats són dinàmics, com éssers vius, neixen, creixen, es desenvolupen i desapareixen o es transformen, és igual.
D'acord que és bo conèixer la Constitució, per descomptat, l'enemic cal saber-lo, però tenint en compte que és un marc de referència modificable i sobretot millorable i que en el millor dels casos, és indiferent als anhels i aspiracions del poble català. És més, és la coartada per tallar qualsevol brot de dissidència interna i per tant, és l'objectiu a canviar perquè aquesta llei està escrita des de fora, amb l'aval, és cert, de gent d'aquí però que no per això ens ha de ser pròpia i que ordena sobretot pel manteniment d'un estat aconseguit a base de la força i l'opressió. A més és una llei oberta a interpretacions en molts casos i els que interpreten són personatges nomenats per partits espanyols. Una situació realment maquiavèl·lica.  
Potser ells que són tan internacionals, oberts, cosmopolites, ciutadans del món, que promouen amb la seva àmplia visió del món el trilingüisme per exemple a València, sense por de perdre pel camí el català allà o d'altres grans iniciatives que tenen, de solidaritat posem pel cas, també els semblarà més que correcte afegir, sinó substituir com a base de l'assignatura el coneixement de la Declaració dels Drets Humans, els dels Infants o la Carta Europea de les Llengües. Ara, que segurament molts articles d'aquest toparan, si ens hi fixem, amb certs aspectes i interpretacions de la famosa Constitució.