dilluns, 27 d’agost de 2012

Per sobre de tot, allò que fem.

L'onze es treurà l'estelada del Puig.
Moltes vegades he dit que valem pel que som i no pel que tenim. I ho crec. Quan poc tens, encara que segurament tinc molt per a molts, segur, ja que tinc sostre i plat a taula a més de feina, el més important és el que ets i com actues. Ja m'ho deien a casa, les teves accions parlaran de tu.
A vegades, no sempre però sovint, trobes incongruències d'aquelles que no fan més que confirmar les sospites dels descreguts. Aquells tòpics de tots els polítics són iguals. Encara que siguin quatre, encara que siguin pocs, però quatre de visibles fan molt més mal que mil d'invisibles. Per exemple, posem que ets regidor d'un ajuntament. Un càrrec de responsabilitat i serietat. És igual si n'ets d'un poble petit o gran. I que treballes pel poble de cor, desinteressadament. Invertint-hi hores i esforços, i t'ho creus. Aleshores, aquesta feina feta amb convicció i amb moltes hores de dedicació es pot veure alterada o embrutida segons les teves accions o omissions. Perquè, com podries votar a favor d'una sanció urbanística o negar un permís de residència si la casa on vius encara no està acabada de fer i n'ets conscient i no tens tots els permisos per habitar-hi? Quina justificació tindries? Què al·legaries? O posem pel cas que sent regidor, tens un obrador als baixos de casa, res, una cuina de forma, diguem-ne, si més no sospitosa i t'han concedit una llicència d'un restaurant a un poble veí poc clara, com podràs aleshores judicar i prendre decisions sense sentir-te poc net? Sense sentir-te fora de joc? Amb quina potestat atorgues i negues llicències? Quina legitimitat tens? O ara que s'acosta l'onze de setembre, com justificaries adherir-te als municipis per la Independència, penjar l'estelada a casa teva i de les de broma, de l'Assemblea, a l'Ajuntament quan fa quatre dies vares treure la de la façana de l'ajuntament, precisament un onze de setembre? No ho sé. Reconec que sóc bastant cap quadrat i malgrat els anys valoro molt el fer de cadascú. El que tinc més clar és que intento ser coherent i si a vegades entro en contradiccions, serà per error o ignorància, mai per mala fe. I no em costa reconèixer els errors, ans al contrari, d'aquests se n'aprèn. En canvi, en casos que veig pels encontorns, em costa veure-hi la ignorància o l'error, digueu-me desconfiat, però tot em porta cap a creure en camins obscurs i interessos particulars. Diuen que el temps posa a tothom al seu lloc i les paraules se les emporta el vent, ara, el que no es pot emportar però, són les accions i decisions de cadascú. I amb aquestes els valorarem.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Excel·lent Sergi.

X ha dit...

Ara comencem a anar bé.
Engeguem la caixa dels trons?