Avui, amb el Valentí i el Domènec, hem anat a fer el Puigmal des de Fontalba. La idea era fer l'olla de Núria corrent, però un cop a dalt a l'aparcament, el Valentí ha vist que s'havia deixat les bambes. Així doncs, hem decidit pujar amb el Domènec mentre el Valentí ens esperava a Queralbs i un cop al cim, el trucaríem perquè tornés a buscar-nos.
Hem anat fent a pas viu la pujada, entre el córrer i el trot. Fet i fomut, amb una hora ens hem plantat al cim i després de les quatre fotos de rigor i etiquetar els cims que es veien des d'allà dalt estant, avui era dia de vent al Puigmal, hem començat a baixar corrent.
Un cop feta la primera pala ens hem creuat amb el Valentí que sorrut, pujava amb les Crocs a pas ràpid. Aleshores, tots junts hem pujat al cim. Hem fet quatre fotos més i hem baixat.
Amb tres quarts hem arribat als cotxes, ara sí, corrent gairebé tota l'estona. i la veritat, veient el Valentí com anava, potser tampoc van tan malament les crocs per anar per la muntanya...
Tot i tenir la perspectiva de fer l'olla, per enèsima vegada, ha estat interessant fer el cim gairebé tota l'estona corrent. Una nova experiència que potser repetirem en un altre cim un cop descansem.
Als cotxes, mentre menjàvem quelcom, cal dir que hi havia un parell de famílies recollint trastos d'aquelles que no voldries ni a cent quilòmetres de distància. Uns energumens amb la ràdio posada al màxim, allà a dalt, dant pel sac a tothom. Gràcies nois, sou collonuts! Sembla que n'hi ha que encara no han descobert la línia entre els drets propis i els aliens però bé, temps al temps.
Ja de tornada hem fet una aturada al riu. El Valentí necessitava refrescar els peus i la veritat, a tot ens ha anat bé. L'aigua era molt freda i ens ha eixorivit.
1 comentari:
L'enhorabona. Mal m'estar dir-ho però em feu una miqueta d'enveja...
Publica un comentari a l'entrada