dissabte, 11 d’agost de 2012

Els nostres grans pensadors

Hi ha persones que quan tenen una pensada, no ho sé, la que sigui, potser se'ls hauria d'escoltar i un cop acaben d'exposar el seu magnífic pla, fotre'ls-hi un clatellot i convidar-los a passar-se la resta de l'estiu torrant-se a la platja o a remar a galeres. Res, perquè vegin que se'ls escolta, som oberts, però també perquè tinguin clar de la bajanada que acaben de dir. Ara bé, sembla que la ceguesa mental està ben estesa i quan un té una idea estúpida, disfressada de progressisme solidari, la claca l'aplaudeix i fa seus els arguments d'altri. O és que hi ha altres interessos, no ho sé.
Sigui com sigui la darrera bona pensada al consistori de Girona. Es veu que per impedir que els indigents agafin menjar dels contenidors dels supermercats, diuen que per caducats -deu fer menys mal la panxa buida que amb menjar "caducat"-, els tancaran amb cadenats i desviaran els indigents cap a centres socials. I això que tampoc fan cap mal. Senzillament remenen els contenidors de productes que moltes vegades encara són útils, però que el nostre nivell d'exigència de primer món rebutja. És clar, tenir gent remenant escombraries fa lleig. Fa pobre i com a totes les societats civilitzades, nosaltres tolerem la pobresa i ja ens va bé, però ben lluny de casa i que no es vegi, que fa deixat. Com deia aquell, escombrem i deixem la merda -i em refereixo a la situació, no a les persones, per descomptat-  sota l'estora, només la canviem de lloc. El cert és que darrerament hi ha molta gent que remena contenidors i si no ho poden fer ran de grans superfícies, on potser trobaran quelcom mengívol, remenaran a d'altres indrets. La necessitat mana. I és que en som de rucs. No els ho podem posar més fàcil?  
Us deixo aquí un fragment d'un interessant reportatge de Trenta Minuts sobre el que llencem...

 

1 comentari:

Anònim ha dit...

Com és habitual, una excel·lent reflexió