De càmping

Les Bulloses amb els Perics al fons

Hem passat uns dies de càmping. A tocar de les Bulloses, a la Catalunya Nord. És un càmping salvatge, al mig del bosc, a uns cinc quilòmetres de Montlluís. Les parceles són petits espais entre els arbres, emboscades i els serveis hi són escassos. Latrines i poc més. Una botiga minsa a recepció amb WIFI, venedors de pa cada matí i mercat un cop per setmana dins del càmping. Un indret fantàstic.
Està a tocar de la pista que puja al llac de les Bulloses, a l'altra banda d'on s'agafen els busos i on hi ha l'aparcament dels cotxes. És a la plana, travessat pel Tet, el riu que neix al Carlit, passa per Perpinyà i va a regar la Mediterrània. Transparent, ample, fresc, ple de meandres i net, molt net. Diàfan. Al Pla de Barres.

El Tet al seu pas pel càmping

Cap al nord es pot anar a Alta Muntanya, això sí, primer uns quants quilòmetres de pla que permeten fer excursions tranquil·les i agradables ran de riu, després ja s'enfilarà, fins a l'estany de la Pradella o les Bulloses i si les forces acompanyen i les ganes hi són, ascencions fàcils i agraïdes. Cap al sud, a pocs quilòmetres Montlluís. Una passejada ombrívola i fresca. De fons el Cambre d'Ase. Al nord, el Peric i el Carlit.
Totes les passejades ben senyalitzades, amb passeres de fusta. A tocar d'un riu ben net. Els marges, en alguns trams, reforçats amb travessers de fusta per crear espais calmats, per pescar, banyar-se o reposar. Cadascú a triar.  
Ja ho deia el meu avi, si el timbaler del Bruc, en comptes de tocar el timbal s'hagués tocat una altra cosa, com a mínim l'entorn ho agrairia. El país potser no, perquè els francesos, pitjor que els espanyols. Tenen més cap i ho saben fer més bé. Però quins Pirineus tindríem...