De separacions amistoses

Hi ha països on regatejar és obligat.

Avui ens hem separat. Des que vaig tornar de la Catalunya Nord li havia estat fidel. Sóc així. Em costa canviar. Però després de les últimes jugades, vaig decidir trencar l'amor que ens havíem promès.
Aquest matí, quan he anat a acomiadar-me, per signar papers, m'han enviat primer a parlar amb la Maria. La prova de foc. Suposo, i potser sí que sóc desconfiat, que si m'hagués dit Paula m'haurien enviat a parlar amb el Ramon. Estratègies de mercat, ho accepto. No la coneixia. Era el primer cop que la veia i com sempre, ha començat ensabonant-me. Ensabonant l'entitat. Caiguda d'ulls inclosa i aquell parlar com si fóssim amics de sempre. Vells amics. Però un que és caparrut o si més no d'idees fixes, els cants de sirena no el sacsegen. Si més no aquests. Aleshores, veient que la tàctica de fer-te sentir malament, com si els deixessis penjats a ells que mai ho farien, no ha funcionat, ha passat a l'atac. A l'oferta. Si cal et donarem això i allò i allò altre. I cada cop més. I cada cop millor. Però si bé l'Ulisses es va lligar al major per poder sentir els cants de sirena i no defallir, un servidor anava repassant mentalment la jugada per no caure al parany tot aferrant-se a la cadira amb les dues mans. I ho he aconseguit. I he marxat digne i emprenyat. Com sempre que els visito, perquè em fan sentir ruc. Sobretot perquè en aquest país només quan fas un cop de porta et respecten. Et tenen en compte i un servidor està avesat a la confiança. Si em dius cinc són cinc i no estic acostumat a regatejar. Ni en sé ni m'agrada. Perquè quan rebaixen el preu m'estan dient que fins aleshores em prenien el pèl. M'estafaven. M'utilitzaven. Però funcionen així. Malgrat anar vestits amb corbata i americana o vestit i canalé no deixen de ser comerciants, subhastadors, regatejadors, fenicis. I encara que no m'agradi, cada cop anirem més cap al mercadeig. El proper cop, l'onze de setembre i veient com actuen tots plegats i les reaccions d'uns i altres, jo començaria tancant la porta, després, quan tinguem la pilota al nostre terreny, ja en parlarem. Oi tant que en parlarem.