La mitja del Bisaura

Avui he anat a córrer a Sant Quirze de Besora, el trail del Bisaura. Com diuen ells dec ser un homenet, perquè si fos un home hauria fet la marató, però sabedor de les meves limitacions, he preferit fer la mitja i crec que l'he encertat. El recorregut transcorre per corriols pràcticament en la seva totalitat, enmig de fagedes gairebé tota l'estona i només de tant en tant zones amb pi i algun tram pelat.
Al principi de la cursa, als quatre o cinc quilòmetres, al mig del bosc, en començar una pujada, hi havia una porta feta amb roba. A dalt un cartell: "La porta de l'infern". Una pujada dreta i no massa llarga. A mig recorregut, tres diables. Però dels bons, dels que amb la forca t'assenyalen però alhora t'animen, fins al primer cel.
Més endavant hem enfilat cap al castell de Besora. Per arribar-hi hi havia algun tram amb cordes i esglaons, i una escala en una paret que han posat els de l'organització. A dalt, un parell de frares et donaven la benvinguda atansant-te una bóta de vi, suposo que amb vi, ja que no he tingut esma de tastar-la. Després una baixada impressionant, un corriol estret i dret, amb alguna timba a prop, fins a una carena sorrenca amb vistes a banda i banda, per arribar tot seguit a Santa Maria de Besora.
Uns quants quilòmetres plans per preparar-nos per a la darrera pujada. Una pujada més suau que la de l'infern, però més llarga i un cop a dalt, uns quants quilòmetres de baixada i pla fins al poble.
Hem passat per una resclosa, per un salt d'aigua, per uns molins. Hem vorejat el riu, hem arribat a un prat, dalt d'un turó, amb algun estanyol, digne del Pirineu. Realment és una zona amb moltes possibilitats. Un paratge preciós i si a sobre l'organització de la cursa ho borda, aleshores només pots treure't el barret en arribar i agrair el bon matí que has passat. Fantàstic.