Ben informats

Que la Mari i el Jordi es casin m'alegra. Sóc bon jan. Que la Jennifer faci 18 anys és una sort. Que el Max faci una festa d'aniversari per celebrar els seus cinc anyets, què menys! Cal pregonar-ho. Que Solidaritat es vagi presentar a Caldes de Montbui és esperançador. Que l'Esther li digui que sí al Jose, suposo que en dubtava, no ens hauria de deixar indiferents. Que al Xaloc puguis anar a fer un dinar de temporada és una bona notícia i cal aprofitar-ho. Que els Micos Ballarins toquin al palau d'esports és una festa gran. I així un munt d'actes i celebracions. Un munt de bones notícies, però que dies, setmanes i mesos després encara quedin penjats cartells, llençols, globus, papers i paperets, aleshores això ja no fa cap gràcia. Emmerda i m'emmerda. Perquè amb la mateixa facilitat i felicitat que pengen l'avís -normalment els amics més propers- i ens en fan a tots partícips -què faríem sense saber-ho-, podrien també despenjar-los. No cal que dia rere dia en passar per aquell revolt, pont o cruïlla recordem aquell gloriós acte, festa, celebració o esdeveniment al que segurament no hi vàrem ni assistir. Ens informen però no ens conviden, quin mal gust. I a sobre ens ho recorden.