La calor és aquí, els bombers allà

Ja tenim la calor forta aquí. Després de dies estranys, amb força fresca i algunes pluges, els termòmetres s'enfilen altre cop. Al pic del dia sortir al carrer esdevé un calvari. Anem ran de paret, buscant les ombres i al arribar a casa, amb persianes abaixades, combatem la calor com podem, un ventall, aire condicionat o bé seient a la cuina amb la porta de la nevera oberta. Imaginació molta fins al vespre que fresqueja. Només la cigala desafia les altes temperatures i canta constant, té l'estiu per lluir-se.
Segurament ara que torna la calor, alguns, sobretot personatges ben vestits en despatxos agradables allà a Barcelona, aniran amb el cul ben premut, posant ciris a la verge i pregant per la pluja. Són els que ara deuen començar a dubtar si aquella decisió, presa mesos enrere, quan les temperatures eren suaus i les previsions de la Nasa auguraven un estiu fresc i humit, fou encertada.
No pels bombers professionals ni els voluntaris retallats, i ara. Tampoc per la manca d'inversió realitzada, no senyor. El que els deu preocupar més és com mantindran el càrrec si es declara algun o alguns incendis grans, perquè posats a retallar, podrien haver retallat altres coses. Però ja se sap, això de la política és un joc d'atzar, com llençar els daus, a vegades l'encertes i a vegades no, i per sortir-te'n només cal saber convèncer que no hi havia altra opció, que la situació obligava.
De moment els vents els són favorables, cap incendi gros, menys bombers a pagar -sempre paguen els mateixos- i tot a canvi només de la sort que ens donin els daus i uns quants mals de ventre.
Espero, de tot cor, que l'hagin encertat, sinó de res servirà el llistat d'excuses que s'han preparat, perquè hi ha coses amb les que no s'hi val a apostar i si es fa, cal assumir-ne les conseqüències.