M'agrada ser mestre. M'agrada la meva feina i m'ho passo bé, però el que més m'agrada, és que em fa ric. Ric en moltes coses però sobretot en temps. Sempre m'ha agradat més invertir en temps, en temps per mi i pels meus que hipotecar aquest temps per alegries futures.
Segurament mai tindré molts luxes, però quin luxe hi ha més gran que poder passar hores amb els teus fills, ajudar-los a créixer i ser al seu costat quan cauen per allargar-els-hi la mà?
Sé que no és políticament correcte parlar del temps de què disposem. Hauria de parlar de la feina a casa, dels cursos de formació, de les entrevistes, les colònies, les responsabilitats, les dificultats diàries, del salari retallat o de mil coses per justificar-me, però la realitat és que faig la feina que vull i estic pagat amb el millor que se'm pot pagar i n'estic content i agraït. Molt agraït. I qui ho trobi massa, que es faci mestre. La porta és gran, massa gran a vegades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada