El viatge més llarg, comença amb el primer pas.

El viatge més llarg...

Vivim temps emocionants. Sembla que bufen temps de canvis i de moment, el vaixell que va cap a Ítaca, encara no ha virat. Molts temem el cop de timó sobtat a què ens tenen acostumats els nostres governants. Aquell deixar créixer el suflé per, de cop i volta, punxar-lo amb un escuradents. Les excuses han estat com els dirigents. Variades i diverses. Uns cops ha estat perquè ara no tocava, d'altres pel bé del país, encara uns altres per aquella fabulosa estratègia negociadora que ens ha permès seguir vivint de les engrunes que ens han deixat i que hem convertit en riquesa. Però avui, creuem dits i escopim tres vegades seguides a terra si cal, sembla que el rumb és ferm i l'horitzó s'atansa.
Els passos es van donant com estaven previstos. A cada nova ràtzia espanyola es respon amb una serenor i fermesa lloable des d'aquí.
El líder del procés sap acompanyar-se. Estén la mà i alhora es manté ferm. Cosa estranya i sorprenent, com ja he dit. I el subjecte de discussió, el país, mira atent i espera el següent pas. Emocionat, serè, confiat i valent. Espera i escolta.
No ho sé com acabarà tot plegat, però després de molts anys, per primer cop, em sembla que el procés va de debò, que se'l creuen els que se l'han de creure més i sembla ser que volen arribar fins al final.
Donem-els-hi confiança i força, però vetllem perquè no es desviïn. A qualsevol indici d'alentiment o canvi de rumb, cal que notin el nostre alè al clatell, perquè el país no sé si està a punt per a un altre desengany. Ja fa massa anys que ens ignoren, humilien i se n'aprofiten de nosaltres. No sé si aixecaríem el cap d'aital garrotada i bé ells, els espanyols, ho saben i per això, de ben segur que intentaran tombar-nos com sigui, perquè claudicar ara podria significar altra cop molts anys de silenci o qui sap si de desaparició definitiva. Tenen molts mitjans i els faran servir tots. Ens atacaran des de fora i des de dins. S'hi juguen massa per no usar totes les baralles possibles, les marcades i tot, i untaran personatges d'aquí per tal de que s'uneixin a la causa unionista. El joc brut serà el seu joc. Acostumem-nos doncs, però preparem-nos per fer bugada i empènyer.