I torno a tirar.
El món dels mestres tites, altrament dit mestres d'escola, passem cíclicament per períodes d'incertesa. De mobilitat. La darrera la de les comissions de serveis. De manera ocasional un mestre pot canviar d'escola, ocupant una plaça que no és seva, si el projecte li interessa i l'escola hi està d'acord, això sí, quan la plaça és buida.
Cada any hi ha aquest joc de cadires. Uns que van i d'altres que tornen. Fa un parell d'anys que estic a Mura. Una escola petita, vint-i-pocs nens i nenes en tota l'escola i amb unes infraestructures complicades, però amb enormes possibilitats.
Doncs bé, com peces de dòmino que t'arrosseguen, aquest any la persona que té la plaça a Mura i que mai hi ha volgut anar, ha saltat de la plaça que ocupava. De retruc jo que ocupo la seva plaça en comissió també saltaré i tornaré a Sant Vicenç, la meva plaça i qui ocupava la meva també sortirà expulsat. I així anar fent fins l'infinit. És un sistema basat en les places i els mèrits de cadascú, on es prioritza l'individu però que malauradament qui en pot sortir més mal parat, pot ser l'escola, si més no a partir del segon moviment ja que les persones que salten perquè el propietari de la plaça torna, pel que sigui, potser volen quedar-se a l'escola i l'escola els vol, però com el joc de les cadires, quan una està plena, cal buscar-ne una altra i de res val que se'l vulgui i ell vulgui quedar-se.
No sé què passarà i tampoc neguitejo massa. Sant Vicenç és una bona escola. A més sempre hi ha pla B, però de moment, el més angoixant serà que l'escola on era i iniciàvem un projecte, assentant unes bases sòlides d'escola, podria ser que comencés el curs amb tots, sí, tots els mestres nous. És fàcil de veure-ho. Hi ha dos mestres i mitja jornada amb un altre mestre. Un salta, servidor, l'altre és nou, la mitja i un altre està de baixa i se l'haurà de cobrir. Per tant, al setembre, quan obrin la porta de l'escola, totes les cares de mestres seran noves i no és el primer any que passa. Per mala sort ja els ha passat altres vegades. Potser caldria mirar què es prioritza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada