Mort a les setrilleres.

El setrill està sentenciat. Es veu que és terrorífic. Malèfic. Demoníac. Un niu d'infeccions i excessos. Es veu que certs bars gosen deixar sobre les taules unes setrilleres. Uns estris nostrats per amanir a cor que vols el que és amanible però afortunadament, el gran germà, disposat a legislar i ordenar tot allò que és ordenable i que per tant cal regular, ha decidit acabar amb aquesta rauxa i dispendi. Les setrilleres estan de baixa i a partir d'ara els bars hauran de tenir ampolletes amb precinte i què sé jo. Guerra a l'estri dispensador. Tant hi fa que augmentem el rebuig, ja que les noves ampolletes seran d'un sol ús per mesures higièniques. Suposo que la idea ve d'un eurodiputat que va visitar la costa catalana a l'estiu i es va esparverar veient aquells antres infectes amb aquests estris del dimoni a la taula i va decidir passar a l'acció i estalviar-nos els mals de panxa habituals i les infeccions generals. Gràcies gran germà! A més s'acabarà amb el tràfic d'olis a granel, massa ajustats de preu pel preuat líquid daurat. Les noves ampolletes totes seran d'una qualitat exquisida, segur. D'una primera i única premsada, feta amb corrons de granit rosa en entorns purs, estèrils, higiènics i magnètics.
A més el cost del rebuig és clarament assumible i la producció de recipients farà que s'estimuli el teixit productiu. Que bé! Una injecció per l'economia. I si a sobre s'acaba eliminant un invent fet per un català, què millor. Fora les setrilleres i estris identitaris, perquè a l'hora de legislar s'ha de fer amb previsió. Res de resoldre problemes actuals. No senyor. Setrills d'oli, que ningú no en parlava. Avancem-nos al problema. Cop d'efecte. Siguem previsors, qui ho sap, potser algú es podria intoxicar. Mai se sap. Després la nostra decisió ja la vestirem amb arguments sòlids i racionals per demostrar que ha estat bàsica. Imprescindible. Visca la Unió! Visca la gran feina que fan!
Per cert, sobre el tema de Catalunya, no es pronuncien. No deu ser prou important.