dimecres, 27 de novembre de 2013

Ja té un any!

El primer any. I amb aquest els primers sons intencionats que s'assemblen a mots, els primers jocs, el caminar que fa dies que ja ha estrenat i ara és un continu i el caràcter viu que l'acompanyarà sempre. Amb ell tot és una cursa. Des de que obre els ulls i somrient salta per sobre el llit fins a tocar-te, per després, murri ell, baixar per agafar qualsevol cosa de la tauleta de nit fins que va a dormir, però amb recança. No vol perdre's res.
Els matins ja no són el que eren. Abans el despertar era més tranquil, més progressiu, ara és de cop. Instantani. Benvingut al món, però sempre acompanyat d'una rialla, d'un somriure -sort- i d'un mot fàcilment interpretable com a pare o mare. 
Ha passat un any i res és el mateix. El temps passa rabent i quan et sembla que t'acostumes al gatejar i els objectes pugen un esglaó per precaució, sense previ avís s'alça per caminar i després cal reordenar-ho tot i perseguir aquesta petita fletxa que corre per casa. Aleshores, quan sembla que està tot més assentat, s'enfila. Escala. Grimpa i qualsevol petit sortint és bo per aferrar-s'hi i atalaiar des d'allà dalt. Però tranquil, perquè des de dalt estant, el sentiràs, et cridarà i amb una mirada de murri, et convidarà a anar-hi i quan el deixis de nou a terra, explicant-li que no s'ha d'enfilar -ves què li dius a ell- sense poder reprimir el somriure es girarà per tornar-se a enfilar. I així un i altre cop. Un joc de mai acabar, fins que se'n cansi, és clar. 
Un any passa ràpid i més immersos en un món de canvis continus. 
Avui, per celebrar-ho, per celebrar la sort que tenim, hem anat a un local amb jocs i després tots quatre a sopar. I feia goig. Feien goig.   

1 comentari:

pons007 ha dit...

i vigila que aquest segon any que comença encara es mourà més i serà més trapella