Està bé passar per l'Ajuntament

Haver estat regidor d'un Ajuntament, per petit que sigui o per això, et permet veure la feina que hi ha al darrere. A partir d'aleshores et tornes un observador del poble. Quan voltes la teva mirada es torna més examinadora, més crítica i acostumat, perquè et va tocar fer-ho, a mirar tot allò que va bé i el que no, quan no n'ets, t'adones de les coses que cal millorar sense proposar-t'ho. Que si un contenidor soterrat que fa mesos que no va, que si unes obres sense llicència, que si aquella activitat que no es podria fer... També és cert que ets més conscient de la feinada que porta fer que tot vagi bé i que a sobre, gran part d'aquesta feinada, passa desapercebuda per la gran majoria. Per exemple per Festa Major. Ja no ets aquell ciutadà que, majoritàriament, només veu si aquesta ha sortit bé o no, també veus el gran nombre d'hores que passa tal regidor de manera altruista per tapar forats o bé tal altre que desapareix quan hi ha feina. Perquè saps el que és. I malgrat siguis crític amb un o altre, li reconeixes i li reconeixeràs la feina que fa, tot i que potser no compartiràs la manera com destina el temps. Perquè tu ho faries diferent, però ell, com a mínim, fa quelcom. No tots, malauradament. N'hi ha que només són toca manetes. Aquesta expressió la vaig sentir per primer cop a la Catalunya Nord i trobo que és força gràfica. Apareixen quan cal donar un premi o bé rebre els aplaudiments i a l'hora d'arromangar-se i pencar, o bé no hi són, comuniquen, o bé casualment han de parlar amb algú de quelcom molt important i desapareixen.
Un altre tema és la remuneració. I en aquest cas, hi ha tantes varietats com individus. N'hi ha hagut alguns que ho feien senzillament per amor al poble, sense remuneracions excepte les mínimes com són assistència als plens. D'altres creuen que la seva feina té un preu més alt i lícitament s'estableixen un sou. Fins i tot l'augmenten a mesura que veuen la feinada que comporta, perquè ser regidor o alcalde, a més de responsabilitats i algun reconeixement de tant en tant, porta, si es vol fer bé, moltes hores de dedicació. És clar!
Sigui com sigui, val la pena fer el pas i entrar en política local, perquè aleshores tot es veu diferent i a la llarga, quan s'ocupa un càrrec, tothom es va destapant, les vergonyes es perden i es descobreix què és el que mou aquell o aquell altre. Només cal anar seguint els seus passos en les actes dels plens i es va veient cap a on van les seves decisions. Vaja, aleshores es veu per a qui es treballa, si pel poble en majúscules, és a dir tothom, o bé pel poble familiar, dit sigui d'una altra manera, l'entorn proper, la claca.