Que n'és de pesat. Que n'és de cansat. És una xacra. Una nafra. Quan menys t'ho esperes i estàs més tranquil, t'ataca. T'assalta.
Un bon dia decideixes fer un bloc. Decideixes crear quelcom i cerques. I t'informes. I trobes blogger que per sobre de totes les seves virtuts, et sedueix que a l'adreça no hi sortirà el pesat i imposat es. El domini espanyol i com que la xarxa és universal, vols que el teu bloc ho sigui i que les referències de país les triïs tu. Vols decidir si t'encaselles en un domini espanyol o un d'universal, perquè de català, amb el cat, no en trobes.
I un cop ho tens tot llest i funciona, un bon dia apareix la mosca vironera en forma d'es al teu bloc. I s'enganxa a la barra d'adreces de manera automàtica. S'hi incrusta sol, com un pesat que s'autoconvida, encara que ningú el vol. Si més no aquí.
És la gota malaia. Poc a poc. Constant. Serà per part dels de google, serà per part de l'estat aquesta nova "millora"? És igual, però sigui qui sigui qui ho decideix, sempre ens va en contra. L'estat omnipresent. Casualitat? No ho crec pas.
Ara, la resposta ha estat ràpida. Hi ha diferents maneres d'eliminar l'es de l'adreça. Una la trobareu aquí - per cert que és molt fàcil de fer-, d'altres sortiran. Som un país creatiu i els atacs ens desperten la imaginació i com més atacs, més imaginatius. A veure si aviat es troba el pedaç per a copiar a les nostres vides i esborrar definitivament l'es d'arreu.
3 comentaris:
Mil gràcies, Sergi. Ja l'he aconseguit desactivar. Uf!
Gràcies, Sergi.
No me n'havia adonat que m'havien imposat el ".es", però gràcies al teu enllaç, ja l'he desactivat ràpidament.
Eladi
Bé, fins a la propera... Cal estar a l'aguait.
Publica un comentari a l'entrada