Pic de la Serrera ( 2.913 m. )

Començant a enfilar la darrera pala

Avui al matí hem anat a fer el pic de la Serrera, a Andorra. Hem sortit ben d'hora de Manresa i hem anat per Solsona. L'entrada a Andorra era força embolicada, però després d'unes cues pesades, hem deixat enrere Andorra la Vella i hem anat fins al poble del Serrat. Passat el poble hem pres la pista que porta fins a l'entrada del parc natural, a la Vall de Sorteny, a uns 1900 metres d'alçada.
Amb els esquís a l'esquena hem enfilat per una pista que mena al refugi on, rere un pedra hem deixat peces de vestir amagades de la calor que feia. Uns metres més amunt del refugi ens hem calçat els esquís i hem enfilat cap al cim.
La neu estava força bé, un xic tova als llocs on tocava el sol i més gelada a les zones ventades i obagues. Per arribar a la darrera pala hem pujat per un torrent on ens hem hagut de descalçar els esquís. La pendent era estreta i un xic gelada, però no prou com per haver de calçar-se els grampons.

Dalt del cim

Ja a dalt hem enfilat fent voltes Maria fins a l'última pala, una pala dreta però que hem anat agafant d'esbiaix, de manera que la inclinació es suavitzava.
Dalt del cim feia força vent, així doncs, ràpidament hem tret pells de foca i fet quatre fotos. A baix és on hem ganyipat, a tocar del riu. Ha estat una baixada divertida mentre hi ha hagut neu, ja que estava força bé. El darrer tram, ja amb els esquís a l'esquena, també ha estat agradable, amb un ventet suau que ens venia de cara i un sol brillant força càlid. Un altre cim recomanable.