diumenge, 30 de juliol del 2017

Pica del Carlit ( 2.921 m. )


Avui, amb l'Oriol, hem anat a fer la Pica del Carlit ( 2.921 m.) L'hem fet des de Porta, a la Catalunya Nord. Des d'aquí es pot pujar travessant el poble i anant per la vall cap a una presa que hi ha o bé enfilant-te un xic, direcció a Pimorent i deixant el cotxe abans d'arribar- hi, a un revolt molt marcat. Per una banda tens desnivell però és més curt, per l'altra ja has fet el desnivell però és un xic més llarg. Nosaltres l'hem deixat a baix ( 1.635 m.).


Només deixar el cotxe el camí ja s'enfila, seguint el Gr-7, de dret, per atrapar el camí que flanqueja la muntanya a mitja alçada. Un cop pres aquest, després el camí va a nivell fins gairebé l'estany de Lanós. És un camí ample, amb bones vistes i elevat. Un bon mirador. Aquest camí es devia fer quan es feren les mines, ja que cap al final, trobes tres entrades de mina. A dues no hi hem entrat, estaven plenes d'aigua, però a la tercera sí. Hi havia una galeria fonda, de sostre baix i humida, excavada a la roca. Cap al final d'aquesta, una altra galeria marxava cap a un costat, fins a un salt d'aigua. Un lloc fresc i agradable.


Un cop a l'estany, on hi ha un refugi i una presa, hem pres un corriol que deixant el Gr, s'enfilava cap al cim. Aquest tram és més dret, entre herba baixa i pedres, fins que al cap de poc, arribes a la base del cim. Una mola s'aixeca davant teu. Imponent. Dreta. Esbelta. Temptadora.
El corriol puja per la canal del mig, zigzaguejant fins al coll. Després, un cop al coll, per darrera, s'acaba de remuntar fins al cim. El coll és el punt de trobada dels que pugen des de les Bulloses i els que pugen de l'altre costat. De fet, de Lanós hem pujat ben pocs, mentre que de les Bulloses hi puja molta gent.
Hem estat una estona al cim i poc després hem baixat cap a l'altra banda, cap a l'oest, direcció a un collet força isolat.


Hem baixat crestejant. El primer tram entre pedres esmolades i ben aferrades, mentre que al final, molta pedra descomposta. Un cop al coll, hem baixat per una tartera, no massa fresada i sense fites fins a l'estanyol de sota el cim, per, des d'allà, desfer el camí que havíem fet al pujar.


Ha estat una bona sortida. Amb bon temps, un indret ben bonic i bona companyia.

Per veure més fotos cliqueu aquí.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Com sempre m'ho vaig passar molt bé. Merciiii!!!

Mònica ha dit...

Sergi Piiiiiiich!!! Després de quinze dies fent de tieta a full time, avui, tranquil·la, sense en Marc (que ha anat a treballar fora uns dies) i sense familieta, m'he disposat a recuperar una mica l'ordre de la casa i a fer un passeig pel teu bloc, que el tenia pendent des de feia setmanes. Com sempre, un plaer. Ara, que ja he tornat de Guatemala i del Carlit, potser faré una migdiada curta.
Un petó, trempat!!!!!
Mònica

Sergi ha dit...

Mònica... Quin plaer llegir-te... Un petonàs...

Anònim ha dit...

El Christophe hi va pujar l'estiu passat. Em demana quanta estona vau trigar...
Maite.

Sergi ha dit...

Cap a les nou quarts de deu començàvem a caminar i arribàvem al cotxe cap a les tres. Però aquest cop no vàrem córrer...