divendres, 14 de juliol de 2017

Antigua - Panajachel - San Pedro de la Laguna


Avui m'he llevat d'hora i he agafat un cotxe per anar cap a Panajachel. És curiós, quan vas en cotxe tota l'estona vas trobant gent caminant i sembla que un cop sortissis de la part poblada no n'hauries de trobar més, però tota l'estona n'hi ha. Gent i gossos. Molts gossos. De la gent que trobem per la carretera alguns porten uns matxets enormes. Al principi sobta, com trobar tres o quatre persones en una sola moto, alguns d'ells menors d'edat, així com gent amb moto i escopetes, però al final veus que es habitual. Els matxets són sobretot a les zones rurals. Veus que els usen als camps per tallar el blat o bé el bròquil i les escopetes perquè molts són guardes. N'està ple.


Aquí les carreteres s'adapten al terreny, amb pujades i baixades impossibles, on a vegades passen tres vehicles de cop i persones al costat caminant o ciclistes. A un pam, poc més. Hi ha trams asfaltats, d'altres amb esvorancs, però la majoria esvorancs envoltats d'asfalt.
És un paisatge que sobta. A casa, el conreu, si el terreny és escarpat es suavitza amb terrasses. Aquí no. Pendents exagerades són camps de blat, coliflor o bròquil i els pagesos treballen a mà. Enlloc es veu maquinària, en uns angles que semblen desafiar la llei de la gravetat.


Aquest és un país molt verd. Amb molta vegetació. Verd sobre terra negra en molts casos, però també blanca i ple de deixalles. Arreu hi ha deixalles. Potser per això campen tants gossos.
Els comerços estan disposats de cara a la carretera. En molts casos l'únic tram que està asfaltat, els carrers interiors, molts sense asfaltar i rere les reixes dels comerços, que n'hi ha un munt, plens de colors, tot es ven. Tot es repara.
Molts d'aquests edificis tenen una sola planta i a sobre sobresurten les bigues, per si mai volguessin fer un pis més.
Enmig de tot, unes vespes adaptades volten per portar la gent. Tuc tucs n'hi diuen. I resseguint la carretera, on no hi ha comerços, cartells. Reclams enormes de tot tipus de productes.



Avui, com que hi havia vaga, hem passat per un altre camí. Deien que els vaguistes cobren un sou i menjar per manifestar-se. No ho sé. Semblava que ho deien de veres.
Quan he arribat a Panajachel he decidit passar de llarg i prendre un bot per travessar el llac Atitlan i anar a San Pedro de la Laguna. M'han dit que és més tranquil. No ho sé. No m'ho sembla. Això sí, un bon lloc per perdre's pels seus carrerons. És força agradable.


He aprofitat per visitar una escola. Bé, era un institut, perquè al matí és institut i a la tarda escola, però la xerrada que he tingut amb el director, la reservo per un altre escrit. Et cau l'ànima als peus.
Demà intentaré agafar un bus per anar cap a Quetzaltenango, Xela n'hi diuen i des d'allà a veure si puc fer el Tajumulco, però caldrà veure si és segur.  

Per veure més fotos, cliqueu aquí.