dimarts, 18 de juliol de 2017

De Huehue a Cobán passant per tot arreu...

Ahir a la nit, a Huehue, hi va haver festa grossa. Les festes de juliol. Gent dels pobles veïns venien a veure el "convite". Una mena de ball de disfresses. El parc central estava ple de parades i la gent esperava, ran de carrer a que comencés. Va començar amb un parell, com a mínim, d'hores de retard. Però és que aquí va així.


Esperant per fer el tafaner, em vaig posar rere uns quants per veure i vaig confirmar que aquí sóc alt. Tenia quatre o cinc persones al davant i si el maleït globus de la nena s'estava quiet, res em tapava. Ja ho havia notat als busos, on amb els genolls toco al seient del davant o al mercat, on de tant en tant m'he d'acotar per no tocar tendals, i és que aquí, com diuen ells, són "chaparrillos".


Avui he fet el viatge que més em temia. De Huehue a Cobán. M'havien explicat que era molt llarg, unes vuit hores per 80 km. però era el preu per anar a Todos Santos. A més, em feia por que segons la guia que porto, la Lonely, només hi havia un bus a les 13 hores i per tant, arribaria tard, fosc i als afores de Cobán. Per tant, he provat d'anar encadenant furgonetes i d'aquesta manera he arribat a Cobán més d'hora però tardant igual. Hi ha un gran tram de carretera sense asfaltar.



Està bastant malament. De fet, et trobes "bacheros en acsion" del municipi o bé espontanis que demanen un quetzal pel que fan. Per tapar els forats, a la zona asfaltada, hi posen quatre pedres i un xic de sorra. On hi ha terra la remouen.
He fet els següents canvis. De Huehue a Aguacatán. Després a Sacapulas. Un altre a Nebaj i encara un altre a Uspantán, aquest ja fins a Cobán. Tot i això, és bastant fàcil desplaçar-se, quan trobes el bus, perquè enlloc no hi ha la informació centralitzada i has d'anar preguntant. Com que el viatge era llarg m'he dedicat a comptar quants érem. En una furgoneta amb 13 places, hi anàvem 26 i encara a cada aturada cridava destinació, unint-se al crit dels altres, oferint places.


La gent però s'ho pren amb filosofia. Descansa i dorm. No xerren massa i de tant en tant, si han menjat o begut, llencen l'embolcall per la finestra.
Demà, per anar-me acostant a Tikal, aniré a dormir a Lanquin i si puc visitaré les basses de Semuc Champey que diuen que són precioses.


Per veure més fotos cliqueu aquí.