A Tikal

Avui escric des de Tikal. Des de la piràmide més alta. Mirant avall. Als meus peus un mar verd s'escampa; la selva i enmig, com illots, treuen el cap cinc piràmides. Dues, poc més que unes taques grises sobre verd. Tres, impressionants. La gran plaça, amb les seves dues piràmides amb els temples de dalt i l'altra, la cinquena, la del sacerdot del jaguar, només visible el temple de la part superior, a sota un turó arbrat.

De fons se senten les cigales. Un munt i enmig, de tant en tant, el xiscle d'uns micos. Només n'he vist dos. De tucans alguns més. Se'n senten molts però. La selva bull de vida. Arreu hi ha moviment; erugues, papallones enormes, llangaraixos, insectes, escorpins... Molts insectes. Avui potser faré curt de repelent. Veurem.

El dia s'ha anat tapant, però la xafogor és constant. Se senten trons llunyans i de tant en tant cau alguna gota. Res de moment. Ara fa una estona però, s'ha girat un xic d'aire i s'agraeix.
He fet la visita amb grup i guia. Aquest és un sagal saberut de paraula fàcil i agradable.

Asseguts a la piràmide, reposant, hem entaulat converses amb gent d'aquí. Somniant sobre aquestes ciutats. Preguntant-nos del perquè de la seva davallada.
Ara, potser més tard, baixaré i vagarajaré per les ruïnes que es poden visitar. No massa en comparació. Moltes però. N'hi ha força que ni s'han començat a destapar.
He vist cambres petites al costat de les piràmides, piràmides dretes de pujades arriscades, un camp del joc de la pilota... El més petit. Saben el que hi ha perquè ho han cartografiat tot amb satèl.lits...

Un tucà i un mico

... després de voltar força estona he arribat a la plaça central. Agafant corriols m'he trobat al Món perdut, on hi ha vàries piràmides. Tot això és molt perdedor. Des de dalt veus clar on has d'anar, però un cop a peu pla i després de seguir corriols amb les seves bifurcacions, acabes desorientat. Sort que està fresat.

Al Món perdut m'he trobat una colla d'infants i he xerrat amb els seus mestres. Han vingut d'excursió. Els encanta Barcelona. Després he anat fins a la piràmide de les inscripcions. Sol. Pel mig de la selva. Inquietant.

Més tard, voltant per tot de parades d'artesania, en marxar ha vingut corrent un botiguer. M'ha dit que m'havien caigut 100 quetzals -uns 15 euros- i me'ls ha donat. Olé tu!
Ara dinaré i cap a Flores de nou. A esperar el vespre per prendre el bus que em portarà a Antigua, darrer lloc que visitaré... segurament.

Per veure més fotos cliqueu aquí.