dimarts, 11 de juliol de 2017

Barcelona - Atlanta - Ciudad de Guatemala - Antigua


Ahir, a quarts de nou, vaig deixar el cotxe en un d'aquests serveis d'aparca i vola. De fet es força pràctic. Aparques i et porten a l'aroport. Feia anys que em rondava pel cap marxar sol. Feia anys que ho volia fer i finalment, m'he decidit. He començat un viatge sol per Guatemala i crec que serà un gran aprenentatge. Segurament hi haurà moments de tot, però possiblement, el fet de valdre's per un sol, fa que tot s'amplifiqui i les sensacions augmentin. De moment ahir ja vaig tenir unes quantes experiències. Primer a l'aeroport de Barcelona. Allà he descobert enmig d'un camp de gent mirant mòbils, tauletes i ordinadors, que potser sóc dels pocs que encara porta un llibre. Seré un anacronisme? 
Només entrar em van marcar la roba amb quelcom els guardes de seguretat. Instants després, abans de prendre el vol, ja em van dir que m'havien de registrar. Per si duia explosius. Aleatori deia,  volien fer-me creure que la marca de l'altre no servia per res.
Després, un cop a Atlanta, el tràmit viscut a les duanes va ser etern. Gairebé un parell d'hores per presentar el passaport i obtenir el permís per enllaçar des d'allà. Per cert, que veient els policies, entenc les bromes sobre els Donuts i el cos policial. I aquí ho deixo. Allà, un parell de catalans, diria per com renegava, amb el pretext que perdien el vol van saltar-se la tanca, unes tanques disposades com en una atracció de Port Aventura, per passar els primers. Un de seguretat els va fer tornar enrere. No tenint-ne prou amb el ridícul, van avançar a tothom per posar-se al davant i un policia, sortint de la guixeta, els féu tornar enrere. Segurament devien pensar que els que fèiem cua hi havíem anat a passar la tarda. Lluços!
Un cop passat aquest tràmit, amb gairebé 10 hores de vol a l'esquena, cap a agafar el segon vol. Cap a Ciutat de Guatemala. Allà, en arribar, em van fer pitjar un botó. Si sortia roig, a passar pel detector, si sortia verd, entrada lliure. Als del meu davant a tots els va sortir roig. A mi, en canvi, verd.  A fora m'esperava un taxi per anar cap a Antigua. Cap a les 10 hora local -les sis a casa- arribava a l'hostal a intentar dormir, però entre el mal de cap i el canvi horari em va costar.
Avui de bon matí, he anat a voltar per Antigua. A perdre'm pels seus carrers. M'he enfilat al Cerro de la Cruz, des d'on es veuen els volcans que envolten la ciutat. L'Agua, que domina la ciutat de fons i a un costat, el que fumeja, el Fuego i al que pujaré demà, l'Acatenango 3.962 m. )Després he voltat pels seus carrerons, pel mercat, per alguns monuments que tenen, tot xerrant amb gent d'aquí, deixant-me sorprendre.

Algunes fotos clicant aquí

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Flueix molt a l'Acatenango, anacronisme! :)
Les fotos, com sempre, molt xules.

Oriol

Toni ha dit...

Gaudeix d'aquesta experiència company,
Una abraçada!
Salut!