dijous, 20 de juliol de 2017

De Lanquín a Flores


La lògica ens diria que per anar cap al nord, el millor és anar cap al nord. Bé, la lògica matemàtica perquè si estàs a Lanquín i vols anar a Flores, al nord, a Guatemala vas al sud durant gairebé hora i mitja i després, puges amunt.



A les vuit menys deu, com m'han recalcat, era a punt per prendre el bus i amb lògica guate hem sortit a les 9. Aquest cop era un bus amb turistes, no he trobat cap de públic que fes aquest recorregut d'una tirada. La diferència però amb els que havia anat fins ara és que aquest cop hi havia un guatemaltec i la resta guiris, al revés dels altres dies.


Quan hem arribat a Cobán ens ha deixat a un McDonalds per reposar i ha marxat. Mitja hora ha dit. Ha estat una hora. Després he sabut que ha anat a repassar frens.


Més endavant hem hagut de creuar un riu amb ferri. Hi havia molta cua. El murri ha anat a parlar amb el poli i ens ha deixat passar. L'ha enredat dient que algú perdia l'avió. De fet, semblen com nens trapelles, que fan una malifeta i se'n vanten.
De camí he vist com netegen els vorals, tallant l'herba amb matxets o bé porcs estacats ran de carretera pasturant. A més, cada poc, hi ha barraques on et reparen punxades. Per què serà?


En un autocar així i amb tanta estona acabes practicant vàries llengües. El mal de ronyons compartit crea complicitats.
Ara que sóc al nord, segueixo encara més perfumant-me amb repelent de mosquits, fins i tot ja li trobo el què.
Demà finalment no aniré a Tikal. Reposaré, correré per aquí, em banyaré al llac i refaré forces que els viatges amb aquests busos et deixen baldat.