dilluns, 17 de juliol de 2017

La Torre ( 3.862 m. )


Aquest matí he anat amb el Roberto a La Torre ( 3.862 m. ). Ha estat una excursió ben divertida. Hem sortit de Todos Santos a les sis i hem marxat amb furgoneta cap a Ventosa, al coll. Si ahir amb el bus pensava que havia vist com administrar l'espai, avui encara m'han sorprès més. Com un puzzle. Hem entrat per parades i hem anat omplint tots els espais buits. Passadís inclòs.


Des de Ventosa ( 3.200 m. ), on hem baixat, hem pres un corriol boscós que s'enfila cap a La Torre. Té unes vistes espectaculars dels volcans.


Al cim, en Roberto m'ha explicat que allà s'instal.laren els soldats durant la guerra. El seu avi era guerriller i li van cremar la casa. Les anècdotes i històries que m'ha contat, amb aquella manera que tenen de fer, rumiant les paraules, mirant a l'infinit, ha estat colpidora. M'ha recordat la nostra història.
Allà dalt he vist un colibrí, però he estat incapaç de fotografiar-lo de ràpids que van. També hem sentit l'erupció del Fuego, tot i la llunyania.
Hem baixat per corriols costeruts i verds, amb una catifa de molsa, cap al poble. Primer però, hem parat a un altar maia, on encara fan rituals.


De baixada he vist molts rovellons. Enormes. Cridaners i pobrets, ignorats en aquesta terra aliena i desconeixedora de les gràcies culinàries dels bolets.
Els darrers 5 quilòmetres els hem fet per pista. Des de dalt sentíem una música estrident, en Roberto m'ha dit que era de l'església. Tenen altaveus perquè se senti per tota la vall, com la missa, que han començat al cap de força estona.
En arribar a Todos Santos i veient que tornaria a ploure, tarda i nit, he decidit anar a Huehue, més gran i així tenir més alternatives i Internet.

A Todos Santos vesteixen amb el vestit tradicional

De fet, des d'ahir a la nit, sense cap lligam amb el món exterior, m'he sentit un xic estrany. Desconnectat de tot. Potser massa.

Huehuetenango

Per veure més fotos cliqueu aquí