diumenge, 23 de juliol de 2017

Gaudint d'Antigua


Quan en un viatge voltes molt, dormint cada nit gairebé a un lloc diferent, quan tornes a una ciutat on ja has estat, tens l'extranya sensació de tornar a casa. Si més no a mi em passa. És un espai que coneixes i on arribes més relaxat.
Aquesta nit, en viatjar amb un bus dels grans, dels que trobem també per casa -perquè ens entenguem-, les vuit hores m'han passat volant. Dormint còmodament... amb comparació amb els altres viatges.
Ara ja em quedaré a Antigua fins que marxi. Per cert, m'acostumo al paisatge i la gent, a la calor i al regateig -que no en faig massa, tot sigui dit-, però veure que quatre van en una moto i un d'ells és un bebè, en un farcell penjat d'una dona que seu rere el seu altre fill i aquest rere el pare que condueix, amb els sotracs de la carretera, el trànsit i sense casc, a mi m'esparvera. Però ho veig amb uns altres ulls, segur.


Aquest matí he tornat a sortir a córrer tot perdent-me pels seus carrers. Les voreres són altes, alguns trams tenen esglaons de més de mig metre d'alçada, d'altres no pots passar perquè hi ha un fanal al mig i has de saltar al carrer amb llambordes i d'altres a vegades la vorera desapareix, és ben distret.
Aquest matí el Fuego ha rugit una estona. Una densa columna de fum s'elevava sobre el volcà mentre a la plaça, aliens a l'espectacle natural - ja hi estan avesats- hi havia un torneig d'escacs.



És curiós, tot i la fama del cafè del país, gairebé arreu prenen el cafè americà soluble. A pocs llocs he trobat per prendre'l exprés.
Avui m'he assabentat que segons una nova normativa he de ser a l'aeroport entre tres i quatre hores abans...  Millor que avui reposi per prepara-me per a la marató de demà a la nit.

Per veure més fotos, cliqueu aquí.