S'acosta el bon temps

Tot es desperta. Quatre dies de calor i les flors treuen el cap. La primavera és a la cantonada i l'hivern, que sempre vol dir l'última paraula s'espera a que ens refiem, per després, de cop, llençar-nos el seu alè gèlid. Però enguany farà salat. Farà tard. Les darreres gebrades arribaran quan la flor de l'ametller hagi caigut i els primers brots verds, més resistents, ja treguin el cap. Potser queden encara algunes gelades per venir, segur que les temperatures davallaran uns quants graus algun dia, però un cop la calor ha tret el nas, el seu escalf ja ens servirà per omplir dies i no hi haurà fred per fort que sigui que ens faci creure en dies curts i apagats.
Els esquís encara no els guardarem. A alçada el fred és prou viu, si més no de matinada, tot i que a mig matí, la transformació és de catàleg i esquiar esdevindrà més un vici que un plaer. Però la neu tira i qualsevol dia, malgrat la màniga curta que domina la plana, enfilarem cap als cims. Quin país més complert que tenim!
Avui passejava amb el xic. Els ulls oberts de bat a bat, sadollant la curiositat. Les parpelles li pesaven però tossut, alegre, feia esforços per no perdre's res. A capcinades lluitava. L'entorn és llaminer i després de dies més grisos, menys acolorits, de nou el color brolla i la curiositat es desperta, fent difícil fer una pausa. No donava a l'abast. Ara aquí i ara allà, perquè Calders té racons meravellosos. Un d'ells ran de l'alzina de l'Arola, passejant per sobre les vies d'escalada. Un passeig aeri a l'alçada del castell, amb el Montcau i Montserrat a la llunyania. A frec d'ametllers florits i l'herba tendre. Semblava que amb una passa pogués travessar la fondalada, però me n'he estat.
Avui m'ha semblat que era primavera i ensumo ja l'estiu.