Res és gratuït. Que a dia d'avui surti a les notícies que l'Estat veí proposarà una oferta econòmica a Catalunya per desactivar el procés és senyal de vàries coses. Una d'elles és que encara es pensen que tot l'anhel independentista sorgeix a partir d'un mal finançament i si bé és important aquest aspecte i durant anys hem parlat del mal tracte econòmic rebut, només comparable a un tracte colonial, no n'és el detonant. També demostra que s'acosten eleccions i els populars establerts a Catalunya necessiten una bombolla d'oxigen. A més, el fet de l'oferta ens diu que coneixen o bé creuen conèixer un dels principals actors d'aquest moment històric, Convergència i Unió i el seu famós seny català. El del peix al cove o del cul premut. Bàsicament perquè al llarg dels anys han funcionat així, tibant de la corda amb molt soroll fins que aconseguien qualsevol engruna i després, de cop i volta, acollonits, refredant la situació i venent la claudicació com a èxit. Gràcies Pujol! Espero que aquest cop no els funcioni, tot i que no les tinc totes, conec massa Convergents i algun d'Unió.
Un altre aspecte és que es pensen que l'agror que ara es respira no té res a veure amb l'atac frontal i continuat a aspectes d'identitat, eteris moltes vegades, com el sentiment nacional i a d'altres més palpables com la llengua i l'escola. Perquè molta de la gent que a dia d'avui ha pres posició en contra d'aquest Estat, és la que no vol haver-se de justificar a l'hora de dir que és català o bé haver de lluitar un i altre cop per la seva llengua o la de l'escola, gent que se sent agredida dia sí i dia també.
I ells ens proposen un sac de monedes d'or i és cert que l'home és l'únic animal que s'entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra, però tantes... Tenim més mostres de les que voldríem que aquest Estat no compleix els pactes. És un Estat estafador i mentider. Promet a mans plenes però a l'hora de la veritat, és capaç i sense cap tipus de vergonya ni escrúpol, de desdir-se malgrat hagi assegurat i signat l'oferta, perquè se sent amo i senyor d'aquest tros de terra i no creu que hagi de donar explicacions a ningú i per això fa i desfà com vol. No en va nomena els jutges dels seus tribunals a dit.
Per tot això espero que en Rajoy, el poliglota gallec, rebi la mateixa resposta que la que dóna ell davant dels reptes que se li proposen. En primer lloc un silenci obtús i buit a la proposta formal i més endavant, quan sembli que cal prendre partit i mullar-se, un menyspreu i una porta tancada als nassos ben forta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada