Sóc mestre. Segurament el més agressiu que he fet mai ha estat sent jugador del Calders fotre-li una coça a un rival que estava insultant companys que ens animaven mentre l'àrbitre no mirava. No me'n sento gaire orgullós, fins i tot encara de vegades em sap greu aquell cop de ràbia, però el fet, fet està.Estimo amb passió la meva família, els amics i el meu país. També la meva feina i la muntanya. I des de fa poc sóc simpatitzant de l'ANC. Perquè em sembla que és una bona eina per defensar el meu país, constructivament, democràticament. Dialogant, proposant, buscant alternatives i sortides a l'atzucac on ens trobem. Sempre des del respecte a l'altre i amb una passió irrenunciable a la justícia.
Puc tenir una llengua esmolada, m'agrada ser punxant, incisiu i, perquè no, posar en compromís aquell que pensa diferent i confrontar idees. Lluitar dialècticament. Exposar punts de vista i esperar la seva resposta. Perquè la democràcia, la llibertat, és això,confrontar idees pacíficament i debatre tot intentant convèncer o bé ser convençut. Tot depèn de la força dels arguments d'un o altre.
Avui, escoltant les notícies a la ràdio m'he indignat. M'he esverat. Sentia a dir, per boca de diaris poc proclius a condemnar dictadures i cops d'Estat, que l'ANC havia de ser il·legalitzada perquè atempta contra l'Estat. Contra la unitat de l'Estat. I em molesta i em fa entendre el malestar dels bascos quan van il·legalitzar partits polítics i associacions seves. I veig que s'actua amb traïdoria, per interessos partidistes, amb un ús de les institucions en benefici propi, sense respectar la llibertat d'opinió.
Ara fa poc acabo d'arribar d'una reunió de l'ANC. Una reunió senzilla, cridanera, desordenada, esperançada, on mestresses de casa, jubilats, mestres, metges, estudiants i mecànics entre d'altres, parlen i organitzen actes i sembla que esdevenen un perill potencial. Un enemic de l'Estat. Perquè parlen, discuteixen, pensen, proposen i es qüestionen sobre l'ordre establert.
Avui, en aquesta reunió, he mirat al meu voltant i fins i tot intentant posar-me a la pell dels altres, no he entès per quin motiu volen acabar amb això. Amb aquesta energia, bé, si més no per què des d'un punt de vista democràtic i just, perquè entenc que la força que hi havia allà, la il·lusió i l'esperança, nascuda de gent corrent, sense el guiatge de cap capitost ni amb unes condicions especials
, fa por. Espanta, perquè aquest moviment té molta força. Moltíssima i surt de la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada