dilluns, 3 de març de 2014

Fa quaranta anys...

Fa quaranta anys assassinaven en Puig Antic. I dic assassinar perquè matar una persona és això, perquè el pretext de que fou per ordre de tal eunuc o de tal consell d'eunucs no eximeix la responsabilitat del fet i per tant, matar, sigui en nom de qui sigui i pel que sigui és un acte vil i cruel. Un abús en tota regla. Però no parlaré pas d'en Puig Antic. No en sé gaire res i hi ha molta literatura que aborda el cas des de moltes perspectives i sobretot, amb gent més saberuda, per descomptat.
El que sí que faré és un xic de balanç. Aquest tema, com molts altres, em passà desapercebut durant molt de temps. Mai havia tingut un interès especial per temes històrics, qui sap si gràcies a uns professors que es mostraven més interessats a fer-nos memoritzar unes dates sense massa explicacions que raonar uns fets, però poc a poc, això canvià, sobretot gràcies a diferents individus que em donaren i em donen, encara avui, una visió diferent dels fets. Una visió analitzada i raonada, mostrant-me que la informació la té gairebé tothom, però la diferència és que aquests personatges no es queden a la superfície. No es mostren aliens als fets. Hi interactuen. Formen part del procés amb el seu raonament. Són personatges obstinats i tossuts que quan s'assabenten de qualsevol nova, com si fos una ceba, la van pelant. Traient-li capes. Una rere l'altra fins a deixar-la nua i aleshores, no encara satisfets amb el resultat, cerquen les cebes veïnes i les interroguen, perquè rere qualsevol informació, per simple que sigui, s'amaga una interpretació. Una veritat. Són esperits crítics que no es conformen amb l'embolcall oficial i cerquen a través de la reflexió l'explicació més possible, malgrat surtin de les tesis oficials. El contacte amb aquests individus esdevé un repte i un plaer. Una motivació perquè amb ells tot és discutible. No hi ha veritats absolutes i el resultat de l'equació pot variar segons el grau de reflexió que hi ha al darrere. En tot és important tenir diferents punts de vista, perquè la varietat és allò que ens desperta l'interès, ens fa preguntes i ens provoca amb els seus raonaments. Vaja, que ens desvetlla i ens motiva l'intel·lecte.
Aquest cap de setmana vàrem anar tota una colla a festejar els quaranta anys d'un amic. Un personatge d'aquells que quan parla es fa un xic de silenci i esdevé el centre d'atenció, però de manera natural, perquè té el mot just. Rere les seves afirmacions hi ha cert grau de reflexió i poques vegades parla per parlar. A més a més la seva discreció i modèstia fan que encara esdevingui més atractiu i sigui agradable i motivant tenir-hi un duel dialèctic amb ell.
Abans atribuïa la saviesa a l'edat. També és cert que era una relació que m'havien inculcat des de petit, però amb el temps m'he adonat, i potser alguns ho trobaran una absurditat, que l'edat per si sola no instrueix ni és garantia de coneixements, sinó que és una qüestió més complexa i que la sapiència va més lligada al tarannà personal de cadascú, com en el cas d'aquest amic i a la seva curiositat.
Aquest cap de setmana celebràvem l'arribada fa quaranta anys d'ell, un bon amic amb qui confrontar opinions, justament quan feia els mateixos anys de l'assassinat d'en Puig Antic. Dues dates properes de personatges singulars.  

1 comentari:

jordihook ha dit...

Estic molt d'acord amb tú sobre aquesta meravellosa persona!
La maduresa és quelcom relacionat amb necessitar poc i aquest bon paio és pioner entre els altres en necessitar poc de coses (tangibles i intangibles) gràcies a l'enteniment.
Sóc afortunat d'haver conegut persones com ell.
Una abraçada Sergi! Enhorabona pels articles!