Jugant al solitari i fent trampes.

Tampoc cal fer tants escarafalls. I quin mal hi ha! Jo mateix, l'altre dia, pensava que hi podria participar. La crisis mana. Fins i tot hagués baixat a Barcelona si no hagués tingut feina, i hagués anat a la festa privada, és clar, de la democràcia. Unes primàries a l'estil Bollywood. Ves, pagant quatre duros podies participar de les primeres que es feien per aquí i amb una mica de sort i si trobaves la fila bona, potser encara n'arreplegaves quatre més, de duros. Perquè es veu que hi havia dues files. Una per votar el candidat. N'hi havia uns quants. Alguns d'aquells que n'hi diuen oficialistes, que si ens hem de refiar de la corda que pengen, deuen ser tant divertits com el seu cap, el del federalisme. Ara, que tots plegats fan la mateixa cara de lluç bullit. L'altra cua, potser la més interessant, la dels sobres. I no, en aquest cas no parlo dels del PP, que aquests els sobres se'ls reparteixen entre ells, no, aquests altres et donaven un sobre amb el nom d'un candidat a dins i a l'altre amb una remuneració, presumptament. Una compensació. Perquè cadascú, a casa seva fa el que vol i si hom vol muntar una festa del pijama oberta a tothom, però té por que la pubilla surti escaldada, s'assegura que el cràpula del barri no entri i per això posa doble pestell i picarols a l'escala.
Aquest cap de setmana els socialistes l'han tornat a errar. Primer fent fora la discrepància dins del partit, després fent unes primàries que no es creuen i que han de manipular, però sobretot, es van equivocar el dia que van posar aquell personatge al capdavant, perquè té tant carisma i solvència com una pedra. Captiva de la mateixa manera.