Un any més, malgrat les previsions catastrofistes dels homes del temps, hem anat a Montserrat. Alguns des de Calders i els menys, un servidor entre ells, des de Viladordis, on hem deixat un parell de cotxes i una furgoneta per tornar. Érem una bona colla, tretze ciclistes.
Aquesta sortida, tot i no ser especialment bonica, hi ha molt tros de pista i aquesta és pelada, té quelcom d'encant. Durant tot el recorregut tens Montserrat al davant i en dies com avui, dies clars i lluminosos, és preciós. A més a més, després de l'aturada de molts durant l'hivern, pel que sigui, és com un retrobament. Una tornada al món de les bicis.
Avui feia força vent, un vent fred i constant. La pujada enguany l'hem fet sense gaires pauses, anant a la idea. Semblava que teníem pressa, mentre que la baixada ha estat veloç, com sempre, ja que es va de cara a la idea. Tot i això, hi ha hagut moments per tot, per xerrar amb un o altre, esbufegar fort o anar sol contemplant el paisatge. La cirereta de la trobada és el dinar que es fa després. Una calçotada que et permet relacionar-te tranquil·lament amb tothom i posar-te al dia entaulats.
Un any més ha estat un èxit de sortida i que esperem poder-la anar fent.
1 comentari:
Si de cas jo m'apuntaria a la calçotada de després xD
Publica un comentari a l'entrada