divendres, 12 d’octubre de 2012

Un bon dia aquest 12 O.

N'hi ha que parlen, perquè tenen boca i de pam. Perquè les paraules, encara que se les emporti el vent, tard o d'hora et poden tornar i si avui la líder del Pp reclamava que s'escoltés als que han sortit al carrer, què haurà de fer el president? Tan poca memòria té la noia aquesta o tan estúpids ens creu?
Escoltar, és clar. Siguin sis mil o seixanta mil, cent mil o un milió i mig, és igual. Per cert que el recompte de la Delegació estrangera a Catalunya avui és més que sospitós, sobretot tenint en compte que s'hi juguen les garrofes, però bé, res, donem-els-hi per bo. Seixanta mil persones. Déu n'ho do! És força gent. O i tant! També és cert que amb tot el moviment que hi ha hagut, les declaracions d'uns i altres, cal dir que m'esperava més gent. Molta més gent i més estanqueres als balcons, la veritat. Com també m'esperava més autocars d'Ebre enllà, però la crisi suposo que ataca a tothom per igual i les subvencions que abans servien per pagar sortides de cap de setmana a Terra Santa, ara s'han de destinar a sanejar bancs. Ves sinó. És el que té col·locar els amics als consells de direcció. Però ja està bé. Perquè ara podem contrastar la resposta popular amb l'única dada palpable, fins avui, que tenim. La més fiable i visible.
Si mirem el que vol la gent, el que demanen, tenim que els que volen la Independència són entre sis-centes mil, si les compta qui no els vol comptar, i un milió i mig de persones, depenent de la font. En canvi els que es volen quedar, ja ho he dit. La resta, els que no han sortit ni avui ni l'onze, gent de bona fe com diu en Mariano, de moment els deixem en pausa. Ja ho veurem. Ara tampoc faré servir l'analogisme que feien servir els altres l'endemà de l'onze de setembre per no insultar la vostra intel·ligència, tot i que crec que seria aplicable. Però bé, tothom que en tregui les seves conclusions i faci i desfaci.
De totes maneres però, gaudim, de moment, del dia d'avui. Un dia que malgrat ells celebrin l'extermini de pràcticament tot un continent, quina festa més bèstia, a nosaltres ens serveixi per confirmar que el poble català avança. Poc a poc i inexorablement cap a la plena sobirania. I el proper moviment, el proper pas, el 25. Eleccions i referèndum ja!